Opinió

La paradoxa comunicativa

L’entrada en massa de les noves tecnologies en el món de la informació esta revolucionant de manera exponencial la visió del receptor, sobretot del receptor jove i adolescent, que en resum creu tenir el poder d’escollir el que li és interessant per sobre del que és rigorós, i això, sense cap mena eina de control públic

Durant l’últim sopar familiar vaig fer un exercici per intentar visualitzar una teoria que fa temps que em preocupa i que, en certa manera, ens hauria de preocupar també com a societat, pel seus perills però també per les seves potencialitats. De les 14 persones que érem a la taula vaig fer 3 preguntes senzilles: durant l’últim mes, - Qui havia llegit el diari.  - Qui s’havia informat a traves de la televisió de les últimes notícies. - Qui havia llegit un llibre

Els resultats van ser demolidors, sobretot en termes generacionals. Tot el que englobava les generacions de menys de 21 anys de la taula tan sols es salvava, i amb un % baix, el de la lectura. Aquestes dades són també alarmants quan més enllà de l’anecdota s’extreuen de l’últim òmnibus del CEO, publicat a finals de setembre del 2023:

Entre el 86 i el 90% dels joves de menys de 35 anys utilitzen les xarxes socials per informar-se de l’actualitat. En aquests segments, la televisió en directe és molt menys popular: al voltant del 50%. La gent gran presenta una imatge oposada: la televisió en directe és, de llarg, el mitjà més utilitzat per informar-se de l’actualitat: el 90% dels majors de 65 anys i el 80% del segment 50-64 la fan servir.

L’entrada en massa de les noves tecnologies en el món de la informació esta revolucionant de manera exponencial la visió del receptor, sobretot del receptor jove i adolescent, que en resum creu tenir el poder d’escollir el que li és interessant per sobre del que és rigorós, i això, sense cap mena eina de control públic, ni cap educació en el contrastar de la informació és perillós perquè dona entrada a què la rigorositat estigui en perill, perquè és llarga, avorrida, tediosa i necessita de temps per comprovar-la en l’era de la immediatesa.

Certs espais populistes han vist com això és una oportunitat. Titulars curts, atractius, embolcallats de visceralitat visual arriben de manera massiva als nostres joves i als nostres fills, i ens cal ser els defensors del rigor començar a treballar-hi o la onada ens passarà per sobre.

Que els principals referents en informació per tota una sèrie de generacions siguin Streamers, Youtubers, o Influencers és ja inamovible, i ens pertoca adaptar-nos amb pedagogia a casa, però sobretot amb treballar des de l’àmbit legislatiu i educatiu en contra de les fake news. Així des del Departament de Cultura, Educació i també des del CCMA es treballa dia a dia per dotar d’eines contra les notícies falses i per començar a implantar l’anomenat “prebrunking”, una tècnica que ens ha de permetre ser efectius i poder verificar ràpidament davant les desinformacions o tècniques manipulatives.

Jo no em cansaré d’explicar al meu fill a casa els motius dels bombardeig d’Israel a la Franja i sobretot el perquè i les conseqüències de tot plegat, intentant remuntar-me al passat del 1948 i al problema actual de la guerra entre divises entre el dolar i el iuan, però em temo que la visió populista de la pantalla em guanya perquè es atractiva senzilla i visualment additiva.

NO tenim bona peça al teler però ens correspon tornar als debats de sobretaula, i superar els discursos del populisme amb dades i eines, i a superar-ho des de les reflexions compartides en els sopars familiars, a la botiga o a peu de carrer. És feina de tots o la dreta populista arrasarà a tot arreu.

No ens podem permetre la paradoxa que la generació amb més accés a la informació sigui la més mal informada.