El 28 de maig serà el punt zero d’una nova etapa de governança municipal per als propers quatre anys, o almenys aquesta n’hauria de ser la premissa. I si és així és perquè les dinàmiques de la política municipal cada vegada són més complexes i en municipis com Cervera o les Borges Blanques, per exemple, no ha acabat el mandat el mateix alcalde que va accedir a l’alcaldia el 2019.
La capital de la Segarra ha estat una bomba de rellotgeria. Esquerra Republicana va guanyar els darrers comicis amb Joan Santacana, però, d’entrada, no es van fer amb la Paeria. Un pacte a tres entre Junts, el PSC i el partit municipalista Solucions i Futur (SiF) va fer alcalde a Ramon Augé. Amb la pandèmia, el SiF va abandonar el govern per les discrepàncies amb Junts. El resultat va ser una moció de censura el maig del 2020 per part d’ERC, la CUP i el SiF que, malgrat sumar-se a la proposta, no va entrar al nou govern en minoria de republicans i cupaires. La vara de paer passava de Ramon Augé a Joan Santacana. Un any després, el 2021, l’oposició va dificultar l’aprovació dels pressupostos i el govern en minoria necessitava reforçar-se. Com si es tractés d’una broma macabra, Esquerra, que havia aconseguit desbancar a Junts de l’alcaldia, pactava amb ells per formar un tripartit independentista. L’expaer en cap Ramon Augé ara es convertia en el primer tinent d’alcalde de Santacana.
Amb aquest guirigall polític, l’escenari electoral es planteja més incert que mai, però amb una premissa clara: ningú vol tornar a tenir tres governs diferents en quatre anys. L’actual paer en cap, Joan Santacana, repeteix al capdavant d’ERC amb la mateixa missió: guanyar les eleccions i convertir-se de nou en alcalde, si les sumes ho permeten. El principal rival el té dins del seu equip de govern, i és que Junts també repeteix alineació amb Ramon Augé com a cap de llista amb l’objectiu de, ara sí, poder conformar un govern liderat pel seu projecte i que no tingui tantes dificultats com en l’anterior mandat. El tercer partit al govern, la CUP, finalment no presentarà llista fruit del desgast d’aquesta darrera legislatura.
Els que voldran tornar a tenir la clau de les sumes i les restes post-electorals seran Solucions i Futur. El partit municipalista torna a presentar l’actual cap de l’oposició Joan Prat com a cap de llista amb la voluntat de ser decisius dins del proper govern cerverí. Per la seva banda, el PSC estrena candidat, Jan Pomés, un perfil format en relacions internacionals que ara fa el salt a la política municipal. Sense representació a la Paeria, el PP presenta a David Ceresuela, número 2 en els anteriors comicis i ex-membre de Plataforma per Catalunya, amb qui intentaran recuperar la representació perduda fa quatre anys.
Les Borges Blanques també va començar la legislatura amb un alcalde de Junts per Catalunya, l’històric Enric Mir, i l’acaba amb una alcaldessa del mateix partit, Núria Palau. Mir, que va guanyar les darreres eleccions amb majoria absoluta, va deixar l’alcaldia a mig mandat, coincidint amb la seva jubilació i com havia pactat amb el seu partit, deixant pas a Palau, que havia estat fins aleshores la primera tinent d’alcalde. Al consistori només hi havia un partit a l’oposició: Borges per la República, una coalició d’ERC i la CUP fruit d’un procés de primàries entre diferents sectors independentistes del municipi.
La cursa electoral parteix amb l’actual alcaldessa Núria Palau com a favorita. Palau es presenta amb un equip continuista i amb la voluntat de revalidar una majoria absoluta que el seu espai té des de l’any 2015.
L’oposició es desintegra i ERC abandona Borges per la República per presentar una llista pròpia encapçalada per Salvador Noguera, que ja havia estat candidat el 2015. La resta de membres de la confluència mantenen la marca Borges per la República, però aquesta vegada com a partit independent integrat en el grup de candidatures municipalistes Per Tu!. El cap de llista serà Josep Ramon Farran, que ja havia liderat el projecte el 2019 i que havia estat regidor de la CUP entre 2015 i 2019.
Sense representació al consistori, però amb la voluntat de recuperar-la es presenta el PSC, que va perdre l’únic regidor que tenien l’any 2015. Ho intentaran amb Xavier Gispert, regidor entre 2007 i 2011, tot i la dificultat de l’empresa. Finalment, el PP torna a presentar llista a la capital de les Garrigues amb José Luis Pardo com a número u.
