La ciutat de Lleida tornarà a lliurar una nova contesa electoral el proper diumenge 28 de maig. L’alcaldia l’ostenta Miquel Pueyo, d’Esquerra Republicana, qui va fer fora el PSC de la Paeria després de quaranta anys de govern socialista, a excepció d’un mandat convergent. Els comicis es tornen a presentar com una batalla entre l’actual paer en cap i Fèlix Larrosa, candidat del PSC i alcalde entre 2018 i 2019 arran de la dimissió d’Àngel Ros. El plantejament d’un duel a dues bandes durà a la polarització de dos models de ciutat per al futur i, inevitablement, conduirà a la resta de partits a posicionar-se de cara a la confecció del proper executiu local.
Per primera vegada des de l’arribada de la democràcia, Esquerra Republicana es feia amb la Paeria el maig del 2019. El professor universitari Miquel Pueyo es convertia en paer en cap formant govern amb Junts per Catalunya i el Comú de Lleida. El govern tripartit, però, va trencar-se el juliol del 2021 amb la sortida dels dos edils del Comú, fruit de les desavinences entre el tinent d’alcalde Sergi Talamonte i els seus socis de govern sobre el projecte de Torre Salses que van desembocar en la decisió de Pueyo de destituir a Talamonte. El govern municipal s’ha mantingut en minoria amb els 12 regidors d’ERC i Junts fins a finals del mandat amb una moció de confiança entremig. Després de no poder aprovar els comptes pel 2022, el PSC va intentar unir l’oposició contra Pueyo, sense èxit.
Miquel Pueyo i el seu equip arriben als comicis amb quatre anys de gestió municipals amb alts i baixos. La pandèmia no ha fet fàcil el desenvolupament del seu “canvi honest” i ara reclamen quatre anys més per acabar de desplegar els diferents projectes iniciats aquest mandat, com la nova estació d’autobusos o l’alberg per a temporers de Pardinyes. Projectes que, evidentment, no comparteix l’oposició, encapçalada pel PSC.
Després d’un any i poc més de mandat, Fèlix Larrosa es va quedar a 81 vots de la victòria en les anteriors eleccions municipals. Larrosa vol recuperar els quatre anys “perduts” i es presentarà com a garant de l’estabilitat, buscant moure l’electorat indecís per recuperar una alcaldia que històricament havia estat socialista. El projecte de Torre Salses, impulsat pel darrer govern socialista i pel qual Pueyo i Postius han hagut de declarar per presumpta prevaricació, serà una de les grans banderes que els socialistes enrolaran durant la campanya com un dels eixos per retenir el potencial comercial de la ciutat que l’actual govern, segons diuen, no sap valorar.
Guanyi Pueyo o guanyi Larrosa, el que està clar en aquesta batalla electoral és que la fragmentació del consistori es mantindrà i les sumes seran clau per poder confeccionar govern. En aquest sentit, els dos partits que esperen ser decisius són Junts per Catalunya, en coalició amb Impulsem Lleida, i el Partit Popular. Els primers es tornen a presentar amb l’actual primer tinent d’alcalde Antoni Postius. Reivindicaran la seva acció de govern, però assumint la dificultat d’arrabassar l’alcaldia als seus socis. L’únic daltabaix que han patit durant el mandat va ser l’expulsió del regidor Sergio González, investigat per presumptes irregularitats. Per la seva banda, Xavier Palau repeteix davant d’un PP que no només aspira a créixer (actualment té dos regidors), sinó que pretén aglutinar el vot constitucionalista al voltant d’altres partits com Ciutadans. Els populars no dubten a condicionar un possible pacte amb Larrosa amb la seva entrada a un govern “de seny”, tal com ja ha anat apuntant Palau els últims mesos. Com dèiem, les sumes que puguin aportar aquests dos partits seran les que determinaran la Lleida dels propers quatre anys.
Partits amb menys representació com el Comú, Ciutadans o Valents tornaran a lluitar per mantenir la seva presència a la Paeria i, si poden, aportar la darrera empenta per confeccionar govern. Les dues primeres formacions presenten noves candidates, Laura Bergés i Maria Burrel, mentre que Valents es presenta per primera vegada amb Ángeles Ribes com a cap de llista, actual regidora no adscrita i candidata de Ciutadans l’any 2019. Pel que fa a la CUP, intentaran tornar a la Paeria amb el biòleg Rubén Cobo després de no assolir el 5% dels vots i perdre els dos regidors que tenien. El partit d’extrema dreta Vox, que no va obtenir representació el 2019, es presenta amb una llista encapçalada per Gloria Rico.
