Mollerussa s'enfronta a les eleccions municipals més incertes de la seva història democràtica. La capital del Pla d'Urgell ve de tres majories absolutes de l'espai convergent liderat per Marc Solsona, que va accedir a l'alcaldia el 2010 després que Teresa Ginestà, alcaldessa del PSC entre 2007 i 2010, renunciés al càrrec. Tretze anys després, la sensació de la ciutadania és de desgast per part d'un alcalde que ha hagut de fer front a un procés independentista i una pandèmia com a teló de fons dels diferents mandats. Els comicis arriben amb una percepció de brutícia als carrers, de mal estat de la via pública i de falta d'habitatge al municipi. Percepcions, sí, però que, al cap i a la fi, fan que el resultat sigui més difícil de desxifrar que mai i que el proper alcalde hagi de ser fruit dels possibles pactes. S'ha acabat l'època de les majories absolutes.
En aquestes eleccions, Marc Solsona estrena partit: Mollerussa Primer. Després del trencament de Junts amb el PDeCAT, partit del qual Solsona n'és secretari general adjunt, aquests darrers han impulsat Ara Pacte Local, una plataforma de partits municipalistes com Mollerussa Primer. L'objectiu de Solsona és retenir l'alcaldia durant quatre anys més i, per fer-ho, presenta una llista amb membres de govern, però també amb nous fitxatges coneguts entre la ciutadania, buscant la suma entre experiència i renovació. El seu discurs està sent en clau municipalista i totalment programàtic, tal com mostra un dels seus lemes, el "fem propostes". La principal incògnita serà què farà Solsona si guanya les eleccions i, per tant, opta de nou a l'alcaldia. Amb quins partits voldrà sumar per fer govern? O bé optarà per manar en minoria i cercar pactes puntuals durant els plens?
Qui parteix com a cap de l’oposició a la contesa és Engelbert Montalà, d'Esquerra Republicana. Després d'una important crescuda l'any 2019, els republicans presenten un projecte i una llista força continuista, però determinats a fer girar la truita al consistori. Tot i que pot sonar contradictori, l'objectiu de Montalà i el seu equip és doble. Per una banda, guanyar l'alcaldia a Solsona i, per altra, no perdre regidors fruit de l'aparició de noves formacions que els poden prendre votants. La feina a fer està en la campanya i aquesta setmana que queda determinarà les seves opcions d'accedir a l'alcaldia i de retenir —i créixer— en nombre de vots. L'escenari postelectoral seria el mateix que en el cas anterior. Amb qui voldrà sumar Montalà per ser alcalde?
Per la seva banda, el PSC fa setmanes que reivindica l'oposició feta com el principal mèrit que els seus votants han de tenir en compte el 28 de maig. El candidat socialista, Joel Bastons, es presenta com a canvi assenyalant, diu, la mala gestió econòmica de l'actual equip de govern amb el clar objectiu d'aconseguir un nombre major dels dos regidors amb què compten actualment. En aquesta campanya, el PSC està buscant la fidelització dels seus votants com a estratègia per fer possible aquest creixement i, a diferència d'Esquerra, a Bastons segurament no l'afecti tant la irrupció de Junts i la CUP. Això els converteix en un dels partits claus a l'hora de sumar i no sembla forassenyat tant un pacte amb Solsona com amb Montalà en el qual, fins i tot, entri en joc l'accés a l'alcaldia durant part del mandat.
A qui sí que li pot perjudicar la fragmentació del vot és al Partit Popular, que en les anteriors eleccions va obtenir el 5,44% dels vots mantenint a Joan Simeón com a regidor. Simeón repeteix com a candidat amb una estratègia similar a la dels socialistes, reivindicar la feina feta a l'oposició i fidelitzant el seu espai polític a la ciutat. Així doncs, l'aparició d'una llista fantasma de Vox no els ha d'espantar i el seu repte serà, una vegada més, intentar arribar al 5% dels votants per no perdre el regidor que actualment tenen al consistori.
Una de les novetats és la candidatura de Junts per Catalunya, encapçalada per Raül Aguilar. És una llista amb persones sense experiència política —a excepció de l'actual regidora Rosalia Carnicé— que volen fer queixalada a l'espai polític que representa Marc Solsona. Durant la campanya, estan deixant molt clar que són un projecte nou i que volen acabar amb els dotze anys d'alcaldia de Solsona. L'eix nacional els juga a favor respecte a Mollerussa Primer, però és cert que no moltes persones voten pensant-hi a unes municipals. Fa l'efecte que Junts entrarà amb força al consistori, però, en canvi, la victòria sembla poc probable. Així i tot, segurament jugaran un paper similar al del PSC i els seus regidors puguin acabar determinant la confecció del proper equip de govern.
Finalment, la CUP s’estrena per primera vegada a la capital del Pla com una proposta que vol trencar amb les velles dinàmiques polítiques de la ciutat. La llista, encapçalada per Josep Miquel Varea, la conformen persones que tampoc tenen experiència en política, tot i que aquest és un dels punts que més vol reforçar la seva assemblea, una llista, diuen, de “gent del carrer”. Ser un equip nou, però, no els està impedint fer una campanya d’estil totalment cupaire en la qual es mostren com una alternativa no només a Solsona, sinó també a Montalà, tal com queda palès en les diferents accions promogudes a les xarxes. D’aquesta manera, pot semblar difícil l’entrada de la CUP a un govern de Mollerussa Primer o ERC, però sí que serà determinant el seu resultat en la configuració d’una oposició que, fins i tot, poden aspirar a liderar.
L’aparició d’aquests nous actors a l’escenari polític de Mollerussa marcarà les dinàmiques del proper mandat. Un mandat incert en el qual Marc Solsona pot encapçalar el govern durant quatre anys més o bé acabi sent un altre dels candidats qui lideri el canvi. Problemes com la neteja, la via pública, l’habitatge o la cultura han estat presents durant tota la campanya i ho estaran els propers quatre anys. Les cartes estan sobre la taula i tothom voldrà tenir la clau per condicionar el nou govern mollerussenc.