Opinió

Qui exerceix la repressió?

El més rocambolesc d’aquesta història és que la Generalitat, en aquell moment governada per ERC i Junts, es presentés com a acusació particular contra un independentista

El 12 de març el Tribunal Suprem decidirà si ratifica o no la pena de 3 anys, 6 mesos i un dia de presó a Adrián Sas, qui es podria convertir en el primer pres polític per manifestar-se en commemoració a l’1 d’octubre. El 17 de novembre del 2020 se’l jutjava a l’Audiència Provincial de Barcelona per haver agredit presumptament a un agent dels Mossos l’1 d’octubre del 2018 davant del Parlament. Posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ratificar la condemna i ara serà el Suprem qui, segurament, acabarà de dictar la sentència definitiva.

L’arrel de tot plegat és l’acusació per part d’un grup de Mossos d’Esquadra que asseguraven que Sas els havia colpejat amb el pal d’una bandera que duia durant la protesta. La defensa ha criticat en tot moment que no es respectés la cadena de custòdia i, curiosament, un dels mossos que va denunciar a Sas era Jordi Arasa, conegut entre els moviments socials per ser cap de l’ARRO de Barcelona i condemnat per agredir diferents manifestants el 15-M a la plaça Catalunya. Arasa, però, va ser absolt i tan sols va haver de pagar una multa de 9.000 euros per aquelles agressions.

La pena de 3 anys, 6 mesos i un dia a Sas ja resulta considerable pels fets pels quals el van jutjar, però el més rocambolesc d’aquesta història és que la Generalitat, en aquell moment governada per ERC i Junts, es presentés com a acusació particular contra un independentista. Malgrat que van afirmar que es retirarien del procés judicial, al final van acabar participant-hi i afegint l’agreujant del pal de bandera com a “arma perillosa”, fet determinant per la sentència.

Les casualitats no existeixen i menys en l’esfera judicial. En plenes negociacions per l’amnistia, el Suprem ha posat data per dir allò que tots ja suposem, que Adrián Sas entrarà a presó. El més probable és que Sas entri a presó abans que s’aprovi el text de l’amnistia i això el convertirà en el primer independentista empresonat fruit d’una acusació de la Generalitat. La mateixa Generalitat que esperonava als catalans a mobilitzar-se a favor de la utòpica República catalana i que, quan ho feien, condemnava els seus actes.

A Adrián Sas el van assaltar al mig del carrer per detenir-lo, ha hagut de patir i pateix la repressió dia rere dia des del 2018 i, a més, ha de veure com aquells que es vanaglorien de ser independentistes són els que tenen més ganes de veure’l entre reixes. Ens ha quedat un post-Procés maco, maco.

El cas d’Adrián Sas no és l’únic en el qual la Generalitat s’ha personat contra un activista independentista. Marcel Vivet, Dani Gallardo o els 9 de Lledoners formen part d’una llarga llista de fins a 26 encausats a qui el govern català els dona l’esquena i s’hi enfronta com a acusació particular. Aquest és el mapa de la repressió a Catalunya. No cal que ens vingui d’Espanya, que ja ens l’apliquem solets.

La conclusió que s’extreu del cas d’Adrián Sas i de tants altres és que el sistema és eficaç, precís i resolutiu quan es tracta de protegir la seva integritat política i, sobretot, policial. Tant fa si som a Espanya, Catalunya o a la Xina popular. La victòria dels partits d’ordre, siguin del color que siguin, ha estat la desmobilització. L’octubre del 2017 va ser un miratge amb el qual ens alimenten quan cal posar la papereta dins l’urna i tot el que va venir després ho voldran esborrar fins no deixar-ne cap rastre. Quan us pregunteu per què no vam arribar-hi, tan sols heu de recordar casos com el de l’Adrián i fer que no caiguin en l’oblit.