Vicent Andrés Estellés deia en el seu poema Assumiràs la veu d'un poble que allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble. Malgrat que aquest poble es refereixi a un sentit més ampli, les paraules d’Estellés també són aplicables en el significat estricte de la paraula. No serem res si no som poble, i això es fa visible en la realitat més local i propera.
Aquest passat cap de setmana, i després d’un ajornament meteorològic, Mollerussa celebrava la segona edició d’una festa que fou la revelació del calendari l’any passat. La Paellada del Pla, un nom que potser no és obra d’un geni del màrqueting, va reunir més de 600 persones al parc municipal per fer una cosa tan senzilla com un concurs de paelles i la posterior festa. Això que podria semblar tan banal i que es duu a terme a tantíssims llocs arreu de les nostres contrades, a Mollerussa és un èxit que hem de celebrar i cuidar, però sobretot agrair. Agrair a les tres entitats involucrades i que representen un ampli espectre d’edats que ha convertit aquesta Paellada en una festa intergeneracional, cosa que Mollerussa necessitava, mancada com estava des de feia anys d’un dia en el qual tothom pogués celebrar, independentment de l’edat. El Jovent de Mollerussa, El Rovell i la Colla del 74 van capitanejar els diferents moments de la jornada sense marcar diferències i interpel·lant a tothom per igual. Cal treure’s el barret i, com deia, no parar d’agrair a les persones que ho van fer possible.
Potser al lector li sobta tanta alegria davant d’un acte que, si bé és cert que no presenta cap atractiu cultural —a Mollerussa només funcionen les festes amb música i barra, qualsevol intent d’anar una mica més enllà només cridarà als quatre gats habituals—, sembla que és tan important. La importància d’aquesta Paellada rau en un fet que connecta amb els versos d’Estellés: la col·lectivitat. La consciència de ser poble i de ser-ho en majúscules celebrant i gaudint, una cosa tan complicada a la capital del Pla d’Urgell.
La Paellada del Pla també ha de ser el model a seguir pel que fa a les relacions entre les entitats locals, treballant plegades per una mateixa causa i aportant cadascuna allò que creu oportú. El teixit associatiu de Mollerussa és força nombrós, però sempre ha tingut el mateix problema. Cada entitat té la seva activitat, programa els seus actes amb el cercle de persones que la conformen i tan sols es mira el melic. D’això n’ha pecat tothom, per molt que es vulgui dir el contrari. La situació ha millorat amb els anys i d’aquesta iniciativa engegada pel Jovent, el Rovell i les respectives colles dels 50 n’hauríem d’aprendre tots plegats. Mollerussa no es construeix ni es defineix per comparació amb altres capitals de comarca, sinó per la seva pròpia definició i en aquesta cal prendre la consciència de no ser res si no s’és poble.
El camí està traçat i tan sols cal seguir-lo, perquè en un món globalitzat i polaritzat on els discursos extremistes van fent forat dins la societat —ja podem parar compte a les pròximes municipals—, l’única via d’escapament és treballar per compartir espais on tothom tingui cabuda. En aquest sentit, un acte tan celebrat com la Paellada del Pla ha de poder ser encara més plural i encabir les 15.000 mollerusses diverses que conviuen al nostre poble per fer que aquesta consciència de ser poble encara pugui ser més compartida.
