Opinió

Tàrrega i Balaguer. Eleccions municipals (II)

En les eleccions locals del proper 28 de maig, targarins i balaguerins hauran de decidir quines són les propostes polítiques que treballaran els pròxims quatre anys per consolidar el seu lideratge territorial

Les ciutats de Tàrrega i Balaguer són, a banda de Lleida, les més poblades i influents de la província. En les eleccions locals del proper 28 de maig, targarins i balaguerins hauran de decidir quines són les propostes polítiques que treballaran els pròxims quatre anys per consolidar el seu lideratge territorial. Actualment, les dues alcaldies les ostenta Esquerra Republicana, però en contextos molt diferents. Res té a veure la majoria absoluta de Jordi Ignasi Vidal a Balaguer amb el tripartit targarí que encapçala Alba Pijuan.

Pijuan no tenia cap intenció de ser alcaldessa després de les eleccions del 2019. A la capital de l’Urgell, va guanyar els comicis Rosa Maria Perelló per tercera vegada consecutiva, aquell cop ja sota Junts per Catalunya, però la suma de la resta de forces donava opció a un canvi a la plaça Major. La possibilitat d’un pacte alternatiu a Perelló hauria donat l’alcaldia a Òscar Amenós, cap de llista d’ERC, però aquest va renunciar a l’acta de regidor i, sense buscar-ho, Alba Pijuan es va convertir en alcaldessa de Tàrrega en un govern amb la CUP i al qual, mesos després, també va entrar-hi el PSC.

L’escenari electoral s’ha capgirat quatre anys després. Esquerra aspira a guanyar les eleccions reivindicant l’acció de govern i amb Pijuan com a cap de llista. El principal obstacle serà de nou Rosa Maria Perelló, que encapçala la llista de Junts. Perelló vol recuperar una alcaldia que se sent seva, després d’ostentar-la durant vuit anys entre 2011 i 2019, retornant, segons diu, la il·lusió a Tàrrega.

Els partits que voldran ser decisius en la confecció d’un proper govern que difícilment serà d’un sol color són la CUP i el PSC. Els cupaires presenten a Laia Recasens, actual regidora de Serveis Municipals i Medi Ambient. Amb tres regidors, volen créixer fent especial èmfasi a la municipalització de serveis públics i seguint amb les accions que ja han emprès aquest mandat. Per la seva banda, el regidor d’Esports Silveri Caro encapçala la llista socialista i no amaga la voluntat de tornar a formar part del govern municipal defensant les línies que ja han començat durant aquests quatre anys.

Exmembres de Lliures, que va presentar-se el 2019, encapçalen les llistes de Mà Estesa per Tàrrega, marca d’Ara Pacte Local, i Valents. Jordi Cots i Rubén Vázquez, respectivament, lideren aquestes noves plataformes polítiques. Per la seva banda, el Partit Popular tornarà a intentar entrar al consistori i ho farà amb Miguel Ángel Rubio, que en les anteriors eleccions va presentar-se per Ciutadans. El partit d’extrema dreta Vox, que no va obtenir representació el 2019, es presenta de nou amb Eduard Pallerola com a cap de llista.

A Balaguer l’actual alcalde d’Esquerra Republicana Jordi Ignasi Vidal parteix com a favorit a la cursa electoral, tal com passava el 2019 quan va revalidar l’alcaldia amb la primera majoria absoluta a la ciutat en quaranta anys de democràcia. En cas de tornar a guanyar, seria el seu tercer mandat, malgrat que les majories absolutes són cada vegada més complicades, també en l’àmbit municipal.

Una de les cartes que jugaran a favor de Vidal per repetir majoria és la ruptura de l’espai postconvergent a la capital de la Noguera. El primer batzac va ser en els anteriors comicis, quan Junts per Catalunya —llavors encara com a coalició— va passar de cinc a tres regidors, amb la conseqüent renúncia de l’acta de regidor de l’exalcalde Josep Maria Roigé, sent substituït com a portaveu del grup per Guifré Ricart. El juny del 2022, el comitè local de Junts escollia a Gemma Trilla com a candidata a l’alcaldia sense valorar l’opció de Ricart ni obrir l’elecció a unes primàries dins del partit. Acte seguit, Ricart va estripar el carnet del partit juntament amb les altres dues regidores i van formar un nou grup municipal: Treballem per Balaguer. Així doncs, fruit de l’hecatombe, dues candidatures intentaran millorar els resultats del 2019. Junts per Catalunya ho farà amb l’expaera Gemma Trilla i Treballem per Balaguer, sota l’aixopluc d’Ara Pacte Local, intentarà mantenir el seu espai al consistori amb una candidatura liderada per Guifré Ricart.

Els altres partits del consistori —PSC, Balaguer Ara Sí i la CUP— no només buscaran mantenir el seu espai i créixer, sinó que, en cas que Vidal no repeteixi majoria, poden ser determinants per formar govern. El PSC, ara amb tres regidors, estrena com a candidata la senadora i paera Lorena González amb opcions de guanyar més influència, però encara lluny de recuperar l’alcaldia que els socialistes van ostentar durant més de 20 anys. Balaguer Ara Sí, una formació del sector dels comuns, torna a estar liderada per Joan Pla, que va ser membre del primer govern Vidal i va donar suport a la seva investidura, tot i la majoria absoluta. Per la seva banda, la CUP va canviar de paer a mig mandat; Josep Maria Colea va deixar el càrrec i el va assumir Mari Carmen Núñez, que encapçala la llista per aquestes eleccions amb un projecte continuista amb el qual volen fer front a un Ajuntament liderat per ERC que funciona, segons diuen, de manera merament burocràtica.

El PP, fora de la Paeria des de 2015, buscarà recuperar la representació amb Daniel Barios com a candidat de nou, tot i que no ho tindran ¡ fàcil pels populars arribar al 5%. El partit d’extrema dreta Vox, que no va obtenir representació el 2019, es presenta de nou amb Juan José Fernández com a cap de llista.