Opinió

“Baixar al castellà”

Puc reconèixer, millor dit he de reconèixer que el fet de ser bilingües o trilingües té avantatges i inconvenients, d’una banda, els interlocutors catalans, ens és fàcil “baixar al castellà” perquè és una llengua que coneixem… franc error, no cal que en faci esment, perquè hom ho ha fet més d’un cop

Aquests dies de descans proporcionats pel santoral, he tingut l’oportunitat de rondar diversos centres d’activitat social, i aquella curiositat meva de buscar un tema d’observació, aquest cop va ser la utilització del català en la quotidianitat del país. Calia parar orella, escoltar converses… ja sé que és de mala educació!, llegir rètols, cartells i fins i tot aquells reclams furtius d'ofertes de feina que ens podem trobar en algun mur o aparador.

Ha sigut un petit exercici de recerca, dut a terme en diferents espais del país, uns més representatius que altres en aquesta estadística personal, però al final responen a una realitat de l’ús actual del català. Un escenari que segons el meu parer pivota entre el pragmatisme i la complexitat; en cap país del món es qüestionaria l’ús de la seva llengua oficial; ningú es planteja anar a Polònia, per exemple, i esperar que et contestin en català, en tot cas hi ha un eix universal, que mal ens pesi es diu anglès.

Puc reconèixer, millor dit he de reconèixer que el fet de ser bilingües o trilingües té avantatges i inconvenients, d’una banda, els interlocutors catalans, ens és fàcil “baixar al castellà” perquè és una llengua que coneixem… franc error, no cal que en faci esment, perquè hom ho ha fet més d’un cop. I en realitat aquesta actitud de voluntarisme no afavoreix a cap dels interlocutors, al foraster no l’ajuda a conèixer la llengua i l’indígena resta rellevància a la seva identitat.

Crec que la complexitat de la situació en realitat la podem atribuir a aquesta actitud generalitzada, com he dit abans, de “baixar al castellà”, majoritàriament no hem sigut prou contundents en aquest aspecte. També he de dir que les polítiques lingüístiques no han sigut les més adients, per part de les administracions, la Catalana per voler demostrar fermesa en el sistema educatiu propi, i per part de l’executiu espanyol… s’ha de reconèixer que el xic d’anticatalanisme no ha afavorit gents a la normalització lingüística.

Però al marge de sensacions i legislació, i tornant al principi, tenim a casa nostra una enorme quantitat de nouvinguts amb una, també enorme diversitat de procedències o sigui de llengües. Persones que s’han situat en espais i col·lectius propis en els quals han continuat utilitzant la llengua nativa, la majoria d’ells no ha necessitat ni ha tingut la voluntat d’integrar l’idioma local en la seva quotidianitat. Un gran nombre d’aquestes persones són les que després treballen en activitats comercials, o que regenten les seves pròpies activitats, en les que continuaran retolant i parlant en la seva llengua.

El col·lectiu llatinoamericà, per posar un exemple, i no pejoratiu ni molt menys, és el que té més facilitat per justificar la utilització de la seva parla, al final no deixa de ser castellà, però crec sincerament que bona part de la culpa la tenim els mateixos catalans que, repeteixo, amb molta facilitat “baixem al castellà”. El cas dels col·lectius subsaharians és diferent perquè tenen un concepte d’integració, podríem dir “políticament correcte”, el mateix que els asiàtics i fins i tot els dels països de l’est. "Volent i dolent", integrats en tot el que respecte als serveis i drets socials, però comercialitzen en les seves cadenes comercials, es relacionen en els seus entorns, per la qual cosa els hi facilitem un “entorn de confort” en el qual el tema de la llengua local els és ben bé indiferent.

Amb tot això vull dir que segurament els legisladors no han fet tot el que calia per mantenir els nivells de normalització lingüística que Catalunya havia aconseguit amb aquell text aprovat l’any 1983 i que es va anar desplegant de manera “força efectiva” en anys posteriors. Però la resta de “patriotes” també ens ho hem de fer mirar perquè tenim molt a fer i dir amb aquesta facilitat per “baixar al castellà”.