Parlar de gust per l’aprenentatge no vol dir doncs caure en la falsa dicotomia entre la diversió i l'esforç; vol dir garantir la motivació, el propòsit, el sentit; donar resposta al per a què aprendre. (Aina Tarabini)
Comença el curs escolar, i fa la sensació que el món es normalitza, que tot recupera la seva rutina, els escolars es retroben amb els amics, amb els professors ‘macos’ i els ‘bordes’, els pares i la sincronització horària i l’ajust del quadrant diari per les activitats extraescolars... paràmetres bàsics per aconseguir la zona de confort desitjada.
Però existeix un àmbit ‘underground’ abans d’arribar a aquesta confortabilitat, la tria idònia del centre escolar. És legítim que les famílies vulguin tenir les escoles el més a prop possible de les seves residències, o que tinguin la facilitat d’accedir. Una llibertat per la tria del tipus d’educació i el centre escolar, que contempla la legislació, però que ha generat greuges en la població.
La llibertat d'elecció de centre es tradueix en un greu risc per a la cohesió social, perquè portada al seu extrem, afecta el principi d'igualtat d'oportunitats, perquè és un fet objectiu que no totes les famílies tenen les mateixes possibilitats d'elecció i d'accés a qualsevol mena de centre públic o privat concertat. L'efecte, per als qui defensen aquesta postura, seria que el sistema educatiu aprofundiria en la segregació de la població més vulnerable.
Els agents socials neguen totalment que existeixi segregació, però en un país en el qual la població nouvinguda ha arribat a ser considerable –aquest seria un altre debat- és difícil creure que no es generin separació en més o menys mesura. Crec que tan sols cal fer un cop d’ull al voltant més pròxim, ciutats grans i petites i fins i tot en pobles en els quals la presència de col·lectius nou vinguts ha generat reticències. Ens podem remetre a les estadístiques per comprovar en terres lleidatanes, centres escolars de referència que “han caigut en desgràcia” no per la qualitat de l’ensenyament, o dels equips docents, sinó per la consideració de “les famílies”.
La immigració és una realitat, no puc dir que ni bona ni dolenta, “però sí mal gestionada”, que està afectant molts àmbits de la societat i l’educació és un d’ell. Crec que tots plegats tenim la convicció que és necessari millorar la qualitat de l'educació, però també que aquest benefici ha d'arribar a tots els joves, amb equitat, sense exclusions.
Una escola inclusiva no sols ha de garantir l'accés al dret a l'educació, que es tradueix en l'elecció d'un centre educatiu, sinó que ha de promoure la permanència i el progrés de l'alumnat en el sistema educatiu, amb la finalitat de preparar a la ciutadania per a la participació activa en la vida econòmica, social i cultural.