Mireu, tan sols en els darrers quinze dies s'han generat tal quantitat de temes informatius que es fa difícil de triar-ne un per fer la meva modesta aportació des de l'àmbit de la proximitat com podria ser la situació de la pagesia en terres lleidatanes, el desplegament de les primeres accions del nou govern o el tractament dels fluxos migratoris forçats a Catalunya. En l'àmbit nacional, les dificultats dels suports per aprovar el pressupost i la contínua confrontació, sense arguments de pes, del PP i Vox. I si saltem a temes internacionals, aquí ja n'hi ha per llogar cadires, des de conflictes bèl·lics, crisis humanitàries, genocidis justificats, lluita de lideratges... S'ha de reconèixer que aquests són alguns dels temes més recurrents de les darreres setmanes i mesos, però tinc els meus dubtes si en realitat han generat el vostre interès de la forma en què els han tractat els mitjans.
Arribats a aquest punt hom es planteja l'ocurrència de pensar com seria interessar-nos per nosaltres mateixos, en l'àmbit personal i del nostre entorn. Fer un esforç en conèixer-nos nosaltres per poder conèixer i tractar als que ens envolten, absorbint les dificultats i poder compartir-les.
Estic segur que bona part de la mala llet acumulada per les circumstàncies que ens envolten es podria transformar en energia positiva conduïda adequadament. El perill actual és que aquest malestar que ens provoca la situació la transforma en la majoria dels casos en agressivitat, indiferència i fins i tot m'atreviria a dir que en rebuig.
Feu una mica de memòria del que va passar durant la pandèmia del 2020 quan molts van saber que tenien veïns, que eren gent normal i agradable, que existien les infermeres i que es podia compartir menjar, roba i altres articles de primera necessitat. Feia la sensació que seria un canvi de paradigma sense precedents. Però la sensació va durar poc i en general vam preferir tornar a la bombolla del conformisme i a l'esclavitud del sistema que tornava a convertir en invisibles als nostres coetanis.
Sinyors meus, si us veieu submergits en la desafecció generalitzada i si considereu que les persones en les quals vau dipositar-la confiança us han defraudat, no en queda altra més que acceptar la reflexió. No hi ha millor còmplice per aconseguir millorar el benestar que el nostre entorn més proper. Estic segur que parlar més de nosaltres milloraria l'estat d'ànim i ens ajudaria a saber canalitzar les exigències per aquelles persones que ens han de proporcionar l'estat del benestar. Salut!
