Opinió

La pagesia en perill d’extinció!

La pagesia és un sector estratègic per a la sobirania alimentària, és a dir, el dret dels pobles a decidir sobre el seu propi sistema alimentari, basat en la producció local, sostenible i de qualitat

La pagesia catalana viu una situació crítica. Els baixos preus dels productes agraris, la competència deslleial de les importacions, els alts costos energètics i els efectes del canvi climàtic són alguns dels factors que amenacen la seva supervivència. A més, la falta de relleu generacional i el despoblament rural agreugen el problema. Segons les dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a Catalunya han desaparegut en 10 anys 6800 finques agrícoles de petita i mitjana escala i la població activa agrària ja no arriba ni a l’1%.

Aquesta situació no només afecta els pagesos i les pageses, sinó també la societat en el seu conjunt. La pagesia és un sector estratègic per a la sobirania alimentària, és a dir, el dret dels pobles a decidir sobre el seu propi sistema alimentari, basat en la producció local, sostenible i de qualitat. La sobirania alimentària implica també el reconeixement i el suport a la funció social i ambiental de la pagesia, que gestiona el territori, preserva la biodiversitat i contribueix a la lluita contra el canvi climàtic.

Per això, cal revertir la tendència actual i apostar per un model agrari que prioritzi els interessos dels productors i les productores i dels consumidors i les consumidores i no els de les grans corporacions agroindustrials i de la distribució. Cal també garantir un preu just per als productes agraris, que cobreixi els costos de producció i permeti una vida digna als pagesos i les pageses. Cal, finalment, facilitar l’accés a la terra, a l’aigua, a les llavors i a la formació als joves que vulguin dedicar-se a l’activitat agrària.

Per aconseguir aquests objectius, és necessària la mobilització i la unitat de la pagesia, així com el suport i la complicitat de la resta de la societat. Els sindicats agraris tenen un paper clau en aquest sentit, però han de superar la seva inoperància i fragmentació actuals i articular una veu forta i representativa davant les administracions i els mitjans de comunicació. A més, cal crear aliances amb altres moviments socials, com els ecologistes, els feministes, els cooperativistes o els independentistes, que comparteixen la defensa de la sobirania alimentària com a part de la sobirania nacional.

La pagesia catalana ha de deixar de ser criminalitzada i culpada de tots els mals, com la contaminació, el maltractament animal o la insalubritat dels aliments. Al contrari, ha de ser valorada i respectada com a agent clau per a la transformació social i ecològica que necessita el país.

En aquest escenari hi ha veus que vaticinen la desaparició de la pagesia i la ramaderia en aquest país nostre, perquè al final tots plegats no som conscients de la magnitud de la tragèdia fins que ens cau a sobre. A veure què direm quant al súper ens diguin que les pomes, les mongetes o la farina ens arriben de la Xina o de Bulgària, per dir algun país, i a uns preus que no es podran pagar.