Mireu, la passada setmana el conseller Òscar Ordeig i el seu equip de comunicació va reunir a un col·lectiu de periodistes lleidatans en un esmorzar informal. I tot sigui dit... o pels orígens del responsable del Departament d'Agricultura o per la seva voluntat de conèixer les inquietuds dels professionals de la informació, ens vàrem sentir agraïts, almenys per la part d’aquest modest informador.
El conseller va fer una breu exposició de les accions que ha dut a terme des de l’arribada al Departament, un relat breu i concís que va donar pas a un canvi d’estratègia. Ordeig preguntava als convidats com percebien l’acció del Departament i què pensàvem de la situació de l’entorn agroalimentari.
Com no podia ser d’altra manera, cadascú va dirigir l’interès als temes que va considerar rellevants: sequera, regadius, les plagues, preus i mercats, visió a Europa, relleu generacional i l’abandó de les explotacions, entre altres.
Però si em permeteu, hom es va dirigir al relleu i a l'interès de les noves generacions; els diferents agents del sector estan comunicant constantment des del vessant més pessimista, si ens fixem podem més que les comunicacions positives i optimistes. Per part de l’administració, l’interès se centra, en la major part de les vegades, en resoldre la quotidianitat de les seves agendes i els queda un xic lluny resoldre l’atracció de nous talents al sector agroalimentari.
Deia al conseller que altres sectors han sabut encisar a aquesta població i han fet possible el seu creixement i fins i tot la seva exportació, però el sector agroalimentari encara es percep com quelcom primari, rural, poc atractiu i pendent de massa influències externes perquè sigui rendible. No es transmet de manera concisa, oberta i contundent l’evolució que viu el sector, de quina manera està absorbint la tecnologia, la IA i el tractament de dades, sense deixar de banda les infinites possibilitats del concepte de bioeconomia, entre moltes altres.
Crec que s’han d’ocupar els Instituts, els centres de formació professional i les universitats, amb grans dots de pedagogia, per fer entendre que vivim en terra de pagesos, en terra de producció d’aliments, de ramaderia, de massa forestal, amb aigua... bé ara per ara seria qüestionable, amb una climatologia a la qual encara ens podem afrontar. Amb tots aquests elements, si afegim l’alquímia dels bits i les dades, no hi ha sector ni itinerari professional que el pugui superar.
Honorable conseller, els joves catalans i lleidatans necessiten tenir a l’abast aquesta informació, perquè la generació alfa és nativa de la digitalització i han de saber que produir aliments, engreixar porcs, ovelles o vedells o elaborar adobs orgànics, ja precisa de la seva aportació; per tal que sigui, eficient, sostenible, i rendible. I el més important, que creguin en la rellevància del que poden fer i on ho poden fer.
Pagesia, l’ofici de treballar les terres, com ho hauríem d’explicar?
