Opinió

A qui interessa la modernització del Canal d’Urgell?

Des del 2005 fins ara cada any he escoltat la mateixa lletania de la necessitat de modernitzar l’Urgell, però vint anys després ja em pregunto tristament, a qui interessa la modernització?   

Un servidor quasi s’atreviria a dir que a ningú dels que realment els hauria d’afectar, constatada la situació en què la infraestructura es troba ara per ara i en rondar dels vint anys d’aquell pla director que havia de transformar la plana de Lleida.

Deixant de banda el recurrent discurs de l’eficàcia del reg a manta, la modernització dels Canals d’Urgell hauria de ser un incentiu per transformar el model productiu i per impulsar la incorporació de les noves generacions. Però més aviat al contrari per part dels propietaris, que encara estan immersos en el sentit de la propietat més que en la de l’eficàcia, el que representa una barrera difícil per al relleu generacional.

Per altra banda, la Comunitat General de Regants conserva pràcticament la mateixa estructura que fa un segle. Una plantilla arrelada a tasques laborals que han evolucionat el just i necessari, però que no està disposada a fer que la situació canviï i pugui modificar la seva zona de confort. Amb això no vull dir en absolut que no facin la seva feina, penso que es podria fer d’altra manera.

L’any 2018 va arribar a la presidència de la infraestructura hidràulica Amadeu Ros, un personatge amb intencions renovadores entre elles el compromís d'impulsar la modernització dels canals. Va revalidar presidència al 2022 amb el mateix compromís i amb la promesa d’iniciar les obres a finals del 2023. Però ara per ara tan sols s’ha aconseguit tenir un parell de projectes redactats. Ah, i poc més de vint milions d’euros de Madrid per tecnificar algunes maniobres de la xarxa de canals.

Vuit anys i fa la sensació que la modernització tan sols ha servit com a propaganda per aconseguir mantenir el control de la Junta de Govern i de la casa en general.

Un sector dels regants ratifiquen aquestes afirmacions d’un servidor, pagesos que reclamen regeneració, eficàcia i funcionalitat en una gestió que consideren imprescindible per al bon funcionament del sector i la recuperació econòmica de les terres lleidatanes.

També he de dir que entre les fonts consultades, tant en la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre com en la Generalitat, creuen que no s’ha avançat perquè no s’ha insistit. No s’ha vist una clara voluntat que la inversió de més de mil milions d’euros hagi sigut una reivindicació estratègica ni de regants ni de gestors del regadiu.

I asseguro que em voldria equivocar, però massa dades he recopilat en els darrers anys per poder arribar a aquesta conclusió. Des del 2005 fins ara cada any he escoltat la mateixa lletania de la necessitat de modernitzar l’Urgell, però vint anys després ja em pregunto tristament, a qui interessa la modernització?