Opinió

La societat dels pollofres

En definitiva, tots plegats ens ho hem de fer mirar, no podem continuar menjant-nos els pollofres de la mediocritat social i cultural, en la política ja no hi podem confiar, puix donem un cop de puny a la taula i si cal al mòbil i tots plegats, boomers, millennials, alfa i el sursum corda que trepitgem aquesta terra nostra

Suposo que de tots és conegut l’èxit d’aquest gofre en forma de penis que va fer popular el jove canari Pedro Buerbaum i que en poc temps es va convertir en un fenomen viral. Ara tots els èxits es mesuren per la viralitat.

Aquest jove va fer molts calés, perquè després de l’èxit acaparador del membre masculí no es va tallar i va pensar que els coñofres podrien completar l’oferta d’una experiència deia el seu creador. A mi l’experiència m’agradaria més amb una coca de recapte o, fins i tot, amb un entrepà de fuet. Digueu-me boomer, però amb un trasto com aquest a la boca o fas el ridícul o et fots un panxó de riure amb els amics o amigues. Aquesta és l’experiència real que ha fet milionari a aquest cadell dels negocis.

I us preguntareu a què ve la publicitat a aquest xitxarel·lo, ja que he llegit que un nombre important de les franquícies que l’interpel·lat va vendre, petits negocis en els quals gent de bona fe o amb ganes de trobar una sortida laboral, s’han arruïnat. Els han deixat amb el cul a l’aire com se sol dir, un cop ha passat l’eufòria fàl·lica.

Una mostra de la societat en la qual estem immersos, un jove que no arriba als trenta anys donant lliçons d’economia, de guanyar dòlars ràpidament, de rellevància social… No dic que a ell no li hagi funcionat, però crec que no és el millor exemple per a les noves generacions. Entre millennials, alfa i totes aquestes nomenclatures de moda, al final hi ha xicots i xicotes amb talent, desperts i amb ganes de menjar-se el món, però sense pautes consistents que els garanteixin poder forjar un futur sòlid i amb valors reals que puguin anar més enllà dels diners fàcils i la rellevància personal.

Segurament que no seran aquests els que puguin llegir aquestes línies, però la veritat que m'agradaria. Perquè al marge de ser un boomer, soc un apassionat de la tecnologia, de la música electrònica i quasi us podria dir que he començat a festejar amb la IA. Però, així i tot, lluito intensament perquè aquest entorn cibernètic no m’influenciï, perquè mocosos analfabets diguin com m'he de vestir o que he de menjar… Us puc assegurar que sou prou madurs per prendre les vostres decisions. 

Feu una mirada al vostre voltant i us asseguro que trobareu bona gent, nois i noies amb qui compartir, amb qui gaudir de moments i de llocs reals, no els que us fan creure en les pantalles, aquí sí que tindreu una experiència real… i si no és així us permeto que m’insulteu fins a l'avorriment. I si funciona, us acompanyaré en la primera trobada que organitzeu.

Els boomers podem presumir d’experiència, però aquesta no ha de servir per adoctrinar als joves, ha de servir per acompanyar-los, per donar-los eines que els empoderin a desplegar el projecte del futur que volen, però sense interferències. Massa cops aquestes interferències han sigut interessades. 

En definitiva, tots plegats ens ho hem de fer mirar, no podem continuar menjant-nos els pollofres de la mediocritat social i cultural. En la política ja no hi podem confiar, puix donem un cop de puny a la taula i si cal al mòbil i tots plegats, boomers, millennials, alfa i el sursum corda que trepitgem aquesta terra nostra esclatem en una revolta col·lectiva. Perquè tingueu en compte que els gurús vaticinen que, en cas contrari, estem acabats.