Opinió

Tinguem Nadal en Pau

Milers de pelegrins havien dedicat les seves vacances nadalenques a fer el viatge a Terra Santa per visitar la cova que es troba sota la Basílica de la Nativitat, on expliquen que va néixer Jesús. Creences i rituals fonamentats en els valors de Pau i Amor que havia de transmetre el que era fill de Déu

Mireu, quan ronden aquestes dates, en teoria tots en tornem un xic més ‘sensiblons’, escoltem nadales, pensem en regals, decorem les cases i ens desitgem Pau i Amor. Es tracta de final d’any i en la majoria de cultures hi ha una tradició o altra amb connotacions semblants per aquestes dates.

Però el més paradoxal de tot és que el centre de tota la tradició es troba a la ciutat palestina de Betlem, una ciutat situada a escassos deu quilòmetres de Jerusalem, en la Cisjordània de l’antiga Judea i envoltada pel mur de seguretat dels hebreus.

Milers de pelegrins havien dedicat les seves vacances nadalenques a fer el viatge a Terra Santa per visitar la cova que es troba sota la Basílica de la Nativitat, on expliquen que va néixer Jesús. Creences i rituals fonamentats en els valors de Pau i Amor que havia de transmetre el que era fill de Déu.

Han passat 2024 anys i aquell missatge de bona voluntat, de sentit comú fins i tot, no ha servit absolutament per res; hem marcat una data en el calendari –que fins i tot hi ha dubtes que fos aquesta-, per frenar uns dies i dedicar-nos a fer la bugada de consciència, submergits en el consumisme com a estratègia d’Amor i Pau.

I amb aquella crueltat que de vegades ens caracteritza girem la mirada als esdeveniments, precisament de Terra Santa, el que hauria de ser bressol de la fraternitat i on s’està lliurant una de les conteses més cruentes dels darrers temps, en la qual la majoria de les víctimes res tenen a veure amb el relat de l’enfrontament. Des del mes d’octubre milers de persones han mort i en continuaran morint i els crits de rebuig aquest cop són força minsos... Recordeu el món alçat en indignació amb els primers atacs russos a Ucraïna el febrer del 2022.

O sigui, que Amor i Pau de deu dies, regalarem, menjarem, cantarem, ens farem petons, menjarem el raïm i direm adeu a l'any 2023 per submergir-nos altre cop en la nostra quotidianitat, mirant des de la llunyania la crueltat humana.

Podeu pensar que hom ha fet transcendent la violència en unes dates que haurien de transmetre tot el contrari. Totalment d’acord i és precisament per la llunyania dels fets i segurament la dificultat per mostrar el nostre activisme en contra que cabria la possibilitat d’escurçar la mirada per veure al nostre voltant on podem dirigir la màxima d’Amor i Pau personal. A la família, al veïnat, al poble, a la feina, als carrers, en les nostres botigues, en la nostra terra. 

Mireu, sé que sona carrincló, però la vida és més senzilla. El mateix que hauria de ser el valor originari de Nadal, amor i respecte, que és el fonament de totes les cultures si els lideratges religiosos no hagueren intervingut i aprofitat la ignorància dels més desfavorits.

Feu pinya amb tots els que estimeu, dediqueu un humil pensament als que pateixen en la llunyania i gaudiu de les coses i la gent senzilla del vostre entorn, perquè aquesta serà la millor manera que en tinguem un Nadal en Pau.