Opinió

Rols socials i bretxa salarial

Per més èmfasi que hi fem, per més que lluitem i per més que reivindiquem les desigualtats salarials que existeixen entre homes i dones al món laboral, el salari mitjà del col·lectiu femení continua sent inferior al del sexe masculí

Els rols socials determinen encara avui dia la bretxa salarial de gènere de Catalunya. I és que per més èmfasi que hi fem, per més que lluitem i per més que reivindiquem les desigualtats salarials que existeixen entre homes i dones al món laboral, el salari mitjà del col·lectiu femení continua sent inferior al del sexe masculí.

La UGT de Catalunya ha presentat recentment un informe amb dades estadístiques per posar xifres a aquesta situació. I m’agradaria ressaltar algunes reflexions pel que fa a salaris i rols socials. D’una banda, la segregació horitzontal continua situant les dones en sectors d’activitat i ocupacions que estan pitjor remunerades al mercat laboral. De l’altra, la segregació vertical encara limita l’ascens i promoció de les dones a la seva carrera professional, de manera que la dona acostuma a obtenir menys ingressos. La infravaloració dels llocs de treball tradicionalment feminitzats, les diferències retributives en el cobrament de complements salarials i extrasalarials, així com altres tipus de discriminacions indirectes i directes, justifiquen altre cop les raons que expliquen una remuneració final menor en dones que en homes.

Així doncs, novament veiem que els rols de gènere tenen un paper clau en la formació de la bretxa salarial, especialment a través de l’assignació social a les dones del rol de cura i reproducció. Són elles les qui, encara ara, concilien la vida familiar amb la laboral de forma majoritària i tenir família és encara una causa clara d’abandonament del mercat laboral entre les dones. També vull posar l’accent en l’observació que la dona continua assumint multitasques sense valor econòmic i, per tant, sense reconeixement. Perquè no podem oblidar que la nostra societat està fonamentada en el capitalisme, que no és altra cosa que donar valor remunerat al treball. En aquest sentit, les dades ens mostren que la bretxa salarial augmenta durant els cicles vitals en què les necessitats de conciliació són més grans.                  

Un altre dels punts que voldria remarcar de l’informe ha estat l’anàlisi pel que fa a la presència de dones en posicions directives i les seves retribucions. Observem que en la petita empresa, amb plantilles de fins a 49 persones, més de la meitat són dones, un 55,60%. Això es deu al fet que els petits negocis propis els solen dirigir sobretot dones. Però a mesura que va augmentant la mida de l’empresa, disminueix el percentatge de dones en posicions directives, i només un 19,40% de dones lideren grans empreses (de plantilles de més de 250 persones). És aquí quan apareix el conegut sostre de vidre.

El percentatge de dones directives varia de forma indirectament proporcionada segons la mida de l’empresa, i persisteix la diferència retributiva en càrrecs d’igual valor. A aquestes dades vull afegir també una observació que crec ens hauria de fer reflexionar: Les dones amb alts càrrecs molt sovint es veuen recriminades per homes que les acusen d’ocupar el càrrec pel fet de ser filla o dona d'una persona determinada. O bé, en altres casos, posen en dubte que hagin arribat al càrrec per mèrits professionals. Aquesta és, sens dubte, una de les principals causes de la feixuga càrrega mental de la síndrome de l’impostor a la qual moltes dones es veuen abocades. Hi ha, doncs, discriminació pel simple fet de ser dona, tant a l’hora d’ocupar llocs de responsabilitat, com en la diferència retributiva en càrrecs d’igual valor.

Avui 22 de febrer, Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre homes i dones, des de la UGT ens cal dir que seguirem denunciant i lluitant contra tota mena de discriminacions, dins i fora del mercat laboral, fent èmfasi a les discriminacions per motiu de gènere. En aquest sentit, persistirem en la tasca de dotar de més valor les feines de cura i atenció, continuarem mediant a través de la negociació col·lectiva i vetllarem per l’obligació legal que tenen les empreses, sigui quina sigui la seva mida, de tenir un registre salarial i una auditoria salarial, així com per l’obligació de fer una correcta valoració dels llocs de treball amb perspectiva de gènere.

Un dia com avui no ens en queda altra que novament reivindicar el dia contra la bretxa salarial i remarcar que aquesta data ens ha de servir per recordar que hi ha molta feina a fer per revertir la xacra que suposa la desigualtat salarial i la discriminació de gènere. No deixarem de treballar per trencar amb l’assignació d’estereotips i rols socials que no són ni justos ni equitatius!