Opinió

Energia a la teulada

Però la realitat és que la situació actual, necessita una mirada elevada, que una minoria dominant, no li interessa oferir. Per exemple, a l’Estat espanyol 5 empreses controlen el 70% de la generació, el 98% de la distribució i el 85% de la comercialització de l’energia

Sense energia no podríem realitzar pràcticament cap de les activitats que fem en el nostre dia a dia “És el que mou el món”. Qualsevol activitat humana té uns impactes, qualsevol producte que fabriquem o aliment que cultivem té una aempremta d’energia”.  

I és que sovint no som conscients dels grans impactes que l’actual model energètic genera i tampoc no advertim el paper central que juga l’energia en qualsevol activitat de la nostra vida. Però el cert, és que les instal·lacions per extreure energia o els materials per produir-la generen conseqüències perjudicials a les comunitats o ecosistemes on hi ha aquests materials o on s’instal·len les infraestructures per obtenir fonts d’energia.  

Tampoc percebem el gran desequilibri energètic que genera el sistema econòmic globalitzat.  I la pregunta és: Globalitzat però el què? Pel que fa a l’energia ben segur que no.  

El desequilibri a escala mundial d’energia per persona i any és de 8 ordres de magnitud. Un autèntic despropòsit. 

Un altre punt és ser conscient i actuar davant del bloqueig polític, econòmic i financer que amaga o desdibuixa aquesta situació crítica d’esgotament i desequilibri, que provoca que la població no pugui decidir i recuperar un mínim control sobre l’energia, l’anomenat autoconsum i adoptar actituds de canvi i d’estalvi davant de l’energia. 

Però la realitat és que la situació actual, necessita una mirada elevada, que una minoria dominant, no li interessa oferir. Per exemple, a l’Estat espanyol 5 empreses controlen el 70% de la generació, el 98% de la distribució i el 85% de la comercialització de l’energia: s’haurien de capgirar les regles del mercat perquè aquesta acumulació en mans de pocs sigui re-distribuïda entre la població, per tal de garantir l’abastament d’energia i drets energètics.  Fet que es traduiria en sobirania energètica i decreixement  (entès com a sentit comú i gestió eficient). 

Com a éssers vius podem fiar-nos del nostre instint i anar-nos adaptant als escenaris de subsistència que vagin apareixent, seria l’opció de fer res i continuar el camí actual. 

Però alhora i com a humans també disposem d’un do addicional de consciència per raonar, parlar, debatre i triar i adaptar els nostres comportaments i escales de valors. És a dir, orientar camí. I aquest do compta amb eines com la ciència, la tecnologia, la filosofia, les creences espirituals, l’ètica, la docència, la política i l’economia a favor de les persones...    

I totes elles resulten decisives per triar entre continuar el camí actual errat o optar per un de nou, l’oportunitat que suposa la transició energètica.  

Una transició que és això, una oportunitat de sentit comú i de recuperar la democràcia en l’energia, a través de l’autoproducció individual o col·lectiva, local i eficient.