Opinió

El repte de la vida en plenitud: reflexions sobre el sistema social i sanitari

Els canvis sociodemogràfics i epidemiològics de les últimes dècades, fan evident que cal una actualització de la cartera de serveis per adaptar-la a les noves demandes i necessitats de la població catalana, si pretenem donar vida als anys i anys plens de vida

Enmig d'una realitat social en constant evolució, el sistema sanitari i social s'enfronta a molts reptes als quals cal donar resposta. Els canvis sociodemogràfics i epidemiològics de les últimes dècades, fan evident que cal una actualització de la cartera de serveis per adaptar-la a les noves demandes i necessitats de la població catalana, si pretenem donar vida als anys i anys plens de vida.

Ens trobem davant d’un context social canviant; una població cada cop més envellida, l'augment de les comorbiditats, la crisi per la Covid-19 i el canvi en les prioritats i necessitats de la ciutadania, són alguns dels factors que han generat una pressió addicional sobre el sistema de salut i el sistema de serveis socials.

La manca de professionals que patim avui dia a Catalunya és fruit d'una política de paràlisi quant a la previsió de les noves realitats que calia entomar, però, també ens cal una adequació de les infraestructures, i en això, el Govern de la Generalitat ha fet una clara aposta per un territori, Lleida, que amb altres lideratges, havia estat a la cua de les inversions del país.

Ens és fàcil apreciar les obres que s'estan duent a terme a l'hospital Arnau de Vilanova, com l'ampliació i reforma del bloc quirúrgic, la construcció d'un nou edifici de consultes externes, l'ampliació i construcció d'un bloc obstètric amb un hospital maternoinfantil i una UCI pediàtrica així com una sala d'electrofisiologia i una unitat de radiodiagnòstic i Medicina nuclear. Tanmateix, a l'hospital de Santa Maria, es projecta la construcció d’una nova unitat de salut mental.

 Igualment, es preveu la construcció d'un nou hospital d'atenció intermèdia a Tàrrega, la construcció de sis nous centres d’atenció primària (a Almenar, Mollerussa, Guissona, Ponts, Bellpuig i el nou CAP de Cappont inclòs dins del nou edifici polivalent de salut) i l’ampliació o reforma dels CAP de Tàrrega, Bordeta/Magraners, Almacelles i Alpicat. Una inversió prevista superior a 168 milions d'euros els pròxims anys, amb un únic objectiu, les persones.

Totes aquestes mesures s'han aconseguit en un context polític complex, amb un govern liderat per Esquerra Republicana que ha aconseguit, revertir i actualitzar qüestions, que portaven encallades fa més de 16 anys, per exemple, la signatura del tercer conveni de l'ICS.

És ineludible emprendre un redisseny des d'una perspectiva d'atenció centrada en la persona (MAICP), amb l'objectiu de posar al centre les necessitats i voluntats de les persones i del seu entorn cuidador, especialment per les persones que tenen necessitats concurrents, persones amb algun tipus de dependència o discapacitat, persones grans, etc.

En aquest sentit, al Parlament de Catalunya, aquest passat mes de febrer s'ha donat llum verda a la tramitació del projecte de llei de l’Agència d'atenció integrada social i sanitària de Catalunya. Una aposta valenta i necessària, amb una clara voluntat de falcar el projecte vital de les persones, des del naixement fins a garantir una mort digna.

L’augment del nombre de places residencials i la seva vinculació a l’atenció primària, la tramitació de la llei de reforma de la renda garantida de ciutadania o la disminució de les llistes d'espera sanitàries, són algunes de les moltes iniciatives que aquest govern ha portat a terme. Tot i que encara queda molt per fer, el Departament de Salut i de Drets Socials està demostrant la seva capacitat i compromís per fer front als reptes actuals i construir un sistema social i sanitari més sòlid, accessible i eficient per a tota la ciutadania de Catalunya.