Foto: Adam Niescioruk.
Arriba la fi de les grans restriccions: fora mascaretes als patis de l'escola, als carrers, i aviat a les aules, a més de la reobertura de l'oci nocturn acompanyada de la desaparició del certificat de la covid per accedir a la restauració, els gimnasos i residències; i la recuperació el 100 % d’aforament a la cultura, els gimnasos, els comerços i les instal·lacions esportives. Sembla mentida que, després de tant balanceig en les mesures aplicades per frenar la pandèmia, aquesta vegada vagi de debò.
Segurament es tornarà a aplicar alguna restricció pròximament per tal de garantir una contenció del virus, però no deixa de ser carnassa de debat tot allò que s'imposa, independentment de la motivació, les seves característiques o justificacions. De fet, un estudi dirigit per un professor de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (E.U.A.) posa en qüestió l'efectivitat d'aquestes mesures. La seva conclusió ja ha aixecat bona polseguera.
La lliçó a extreure, com a mera opinió, és que mirar enrere no és la mesura més efectiva. La pandèmia ha obligat a improvisar a tort i a dret, i gairebé tothom s'ha vist implicat en decisions difícils. Potser ja arriba l'hora d'apel·lar a la responsabilitat individual i oblidar-nos d'assenyalar, per començar el viatge mental cap a la famosíssima i avorridíssima 'nova normalitat'.