Opinió

Estem disposats a canviar? | Editorial

Foto: Annie Spratt

Aquest diumenge 24 d’octubre és el Dia Internacional Contra el Canvi Climàtic, un constant recordatori sobre la situació límit de les matèries primeres, el consum i altres variables derivades d’una mala praxi perpetuada des de la Revolució Industrial.

És cert que, avui dia, s’organitzen moltes activitats per fomentar la conscienciació, però sembla que tot queda en plantejar solucions que no s’acaben implementant a gran escala. En aquesta qüestió no es pot assenyalar un únic i vertader culpable, ja que tothom es troba immers en la problemàtica, al mateix temps que la sofreix, però la responsabilitat és de tots.

Les activitats humanes, principalment la crema de combustibles fòssils, han augmentat de manera fonamental la concentració de gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera de la Terra, escalfant el planeta. Sense la intervenció humana, els factors naturals conduirien a un període de refredament. Més enllà d’aquest fet, també n’existeixen d’altres com la desforestació, la macro-ramaderia o els gasos fluorats. Les grans empreses i institucions perpetuen males praxis vinculades als hàbits de consum, i dediquen abundants esforços econòmics als seus departaments de comunicació jugant al ‘greenwashing’: una nova tendència que juga a aparentar produccions ecològiques i respectuoses amb el medi ambient, però que suposen una petita part de la seva activitat, sense frenar les produccions massives i contaminants.

Lluny queden els bons indicadors de reducció de contaminació del 2020, clara conseqüència de la poca activitat humana. Alhora colpeixen amb força les catàstrofes climàtiques que podrien ser fruit de l’atzar natural, però que de ben segur comparteixen lligam amb les conseqüències dels hàbits de producció i consum excessius.

Sembla que des de les institucions, governs i ajuntaments es treballa per conscienciar a la població de la situació actual, tot i que la pedagogia mediambiental no ha acabat de calar en l’imaginari col·lectiu. Des del sector de la ramaderia i l’agricultura es reclama un tipus de consumidor més exigent que estigui disposat a pagar la feina ben feta i respectuosa amb la natura. No hi ha una resposta fàcil en tot això, encara la primera passa necessària és buscar la manera de reduir la nostra petjada.

La pandèmia ens ha exigit adaptar-nos a un context ben diferent del que consideràvem com a ‘normalitat’, i hem suprimit abraçades i petons. El canvi climàtic pot provocar que canviem els nostres hàbits de consum? O que valorem més la proximitat, l’artesania i les poques presses? Això ja queda a revisió de cadascú.