Foto: Antaviana Films.
El ventre del mar és una obra repleta de poesia. Agustí Villaronga retorna amb força després de la seva última obra, l'adaptació d'Incèrta Glòria de Joan Sales. En aquesta secció ja vam recomanar la seva mítica pel·lícula Pa negre; tot i que convé seguir la pista al director per la seva habilitat a l'hora de plasmar monstres creats per la societat, i en 'El ventre del mar' torna a repetir metodologia des d'una multitud de disciplines artístiques.
Sinopsi
La fragata Aliança, de la Marina francesa, embarranca davant les costes del Senegal. Com que els bots disponibles per a l'evacuació no són suficients per acollir tots els tripulants, es construeix un rai, una precària embarcació, on obliguen a pujar 147 homes. El pla previst és que els pots remolquin la bassa fins a la riba, així i tot, el pànic i la confusió s'apoderen del comboi i tallen la soga de remolc, abandonant la bassa a la seva sort. Thomas i Savigny, dos dels sobrevivents, relaten en un judici la seva experiència, que els va enfrontar en dos bàndols des d'un bon inici que estaran marcats per l'odi i la violència.
Crítica
El director parteix d'un fet real que Théodore Géricault va plasmar en el reconegut quadre La balsa de la Medusa, que es pot visitar al Louvre. Així és com adapta un text d'Alessandro Baricco, que li permet relacionar passat i present tot aportant una visió reivindicativa sobre la crisi migratòria del Mediterrani. Villaronga utilitza la pintura, el documental i la poesia per enriquir la proposta, tot i que a vegades, aquesta mixtura pot dificultar la connexió amb la pel·lícula. És una obra contundent i complexa, però enormement poètica en tots els estrats, ja sigui des de la fotografia, el guió, la interpretació i la trama.
On la puc trobar?
La podeu veure a Filmin.