La primera pel·lícula recomanada en aquesta secció fou La Plaga. En aquesta edició repetim amb la direcció de Neus Ballús, ja que ha estrenat el seu nou llargmetratge que hibrida ficció i documental per apropar-nos històries corrents des de personatges entranyables i ben reals, poc acostumats a posar-se davant la càmera, però amb moltes històries a la motxilla. Per tant, la directora repeteix amb un càsting novell que ja ha estat premiat en festivals internacionals.
Sinopsi
Sis dies corrents relata una setmana a la vida del Valero, el Moha i el Pep, treballadors d’una petita empresa de fontaneria i electricitat dels afores de Barcelona. En Moha comença una setmana de prova decisiva per substituir a en Pep, que es jubila la mateixa setmana. La història es divideix en sis capítols, cadascun corresponent als dies de la setmana, que narren les situacions que sorgeixen en cada reparació que els manetes han d’enfrontar. Per tant, cada capítol correspon a un dia de la setmana laboral i es construeix al voltant de la relació que s’estableix entre els protagonistes, familiars i algun amic, i els clients que han sol·licitat els seus serveis.
Crítica
Neus Ballús torna amb força a les sales de cinema apostant pel seu tret característic més distintiu en la direcció: el joc entre realitat i ficció a mans de personatges reals i novells. A priori, Sis dies corrents pot semblar una història petita i entretinguda, però el subtext que s’articula al voltant d’una setmana laboral té molta més força que altres títols centrats en la crítica social. La pel·lícula plasma les dificultats que les persones migrants han d’entomar cada dia, com pot ser el qüestionament de les seves decisions, la integració, la motivació per aprendre la llengua, etcètera. També posa de manifest constantment l’egoisme humà i la falta d’empatia amb la gent desconeguda, la nostàlgia i la desconnexió humana, o fins i tot la pèrdua d’oficis de tota la vida i la precarització dels pocs que encara exerceixen.
Per tant, es tracta d’un film rodó que planteja moltes preguntes i que no necessita grans produccions, trames rebuscades ni guions carregats. En definitiva, Neus Ballús utilitza de nou les relacions entre els personatges protagonistes per posar damunt la taula un seguit de qüestions ben visibles en el nostre dia a dia, tot i que moltes d’elles s’ignoren per una falsa deferència o pur ‘menfotisme’. És una gran obra per deixar anar alguna riallada, però també per sortir del cinema amb ganes de rumiar sobre com som i com tractem a qui ens envolta.
On la puc trobar?
La podeu veure als cinemes i sota demanda a l'aplicació de Filmin.