Foto: Isaac Quesada.
Aquest Editorial no va sobre la pandèmia. Tampoc sobre les mascaretes, ni l'aixecament de l'obligatorietat, encara que ho sembli. És més aviat una reflexió sobre la llibertat d'elecció. A vegades, pel simple fet d'afegir la paraula 'llibertat' ja implica que és imperatiu aplicar-la, però la realitat és que el canvi dins del BOE pel 20 d'abril (i el DOGC el dia 19) en referència a la mascareta en interiors és una apel·lació directa a la responsabilitat individual.
És cert que en entorns comunitaris continuats pot suposar un problema de convivència. De fet, la Pimec ha demanat a l'administració que defineixi un sistema homogeni per fixar l'ús de la mascareta en entorns de treball i minimitzar la responsabilitat empresarial en una qüestió que ja ha passat a tenir la condició de "covid gripalitzada". Però potser val més revisar els codis interns depenent de la tipologia de l'empresa, qui sap.
La lectura a extreure'n després de dos anys de restriccions és que s'ha apostat plenament per la legislació en lloc de l'educació, i en un inici era més que necessari; així i tot, ha arribat el moment de prendre les decisions a tall personal. Sense cap ànim d'impertinència: la polseguera és un pèl innecessària després de mesos d'usar la mascareta de manera aleatòria. Pot ser interessant un vot de silenci davant la resta i agrair el fet de poder recuperar les tradicions com Sant Jordi sense restriccions estranyes.