Opinió

Ens prenen per idiotes

Que representa un partit que es diu Puigdemont per Catalunya i JuntsPlus? D’acord, Puigdemont és un símbol, intocable per a molts, però home, permetre-li això ja és l’últim

Mireu si us he de ser sincera hi ha dies que no resulta gens fàcil posar-te davant l’ordinador i escriure perquè tens l’amarga sensació que vius atrapat en el temps, que cada dia que passa és igual, que no hi ha cap diferència entre el dilluns, el dimecres o fins i tot el diumenge o un dia de festa; que sempre és més del mateix i res no canvia. Sembla com si visquéssim en el dia de la marmota com a la pel·lícula Atrapat en el temps. Si et poses a pensar en política per exemple, tot segueix sempre igual, bé potser una mica més malament cada vegada però pràcticament igual, sense res que ens faci albirar un final feliç, perquè ja sabem que feliç segur que no ho serà. I no ho dic només pel fet que en Putin i en Trump puguin declarar la tercera guerra mundial, que estic segura que més aviat que tard l’acabaran declarant.

I és que jo reconec que tinc un problema i us ho dic sincerament, i és que ara mateix no hi ha cap partit que m’agradi ni em representi, cap ni un, perquè si els escoltes és com una cursa a veure qui la pot fer o dir més grossa, i els egos narcisistes dels que van al davant no tenen mida. Que representa un partit que es diu Puigdemont per Catalunya i JuntsPlus? D’acord, Puigdemont és un símbol, intocable per a molts, però home, permetre-li això ja és l’últim. On és la dignitat de Junts? Vist des de fora, per mi Junts és el “pagafantes” de la festa de Puigdemont, qui renega a la cara del nom i color de Junts, però els vol per pagar la festa, i perquè el votin és clar.

La política ara no és el que era ni de bon tros. Abans els polítics tenien un mínim de vocació i esperit de servir als altres i al país, ara només tenen esperit i vocació de servir-se dels altres en benefici propi, sobretot econòmic i de poder i si no mireu que quan agafen una cadira no els treus ni amb sosa càustica, i no només això, si no que giren i roden i passen d’una cadira a l’altra com si fossin experts en totes les matèries i dominessin qualsevol tema, igual et parlen d’educació i ensenyament i aquí tenim els resultats de l’informe PISA que et parlen de la sequera o de sanitat, però sempre són les mateixes cares i els mateixos culs. I ara qualsevol pot ser diputat o eurodiputat, només cal ser dona d’un pres polític; que t’hagin atonyinat i hagis perdut un ull; que hagis estat constant donant el bona nit o que surtis habitualment per la televisió encara que sigui donant el temps, que aquests últims a errar-la ja hi estan acostumats.

Us prometo que mai havia estat tan decebuda com ara. Això de Junts ha estat el cop de gràcia per treure’m les poques ganes i la poca fe que em quedava. Però ER no es queda enrere tampoc eh, perquè entre el fitxatge d’en Tomàs Molina, que no deurà ser pas l’únic estrany, i les ruqueries que diuen, que cada cop que obren la boca fan apujar el pa... Sabeu per mi quin és el problema de tot això? Doncs que gent com una Sílvia Orriols ho aprofitaran per treure el cap i no em vull imaginar aquesta psicòpata al Parlament, perquè serà una versió millorada de la montapollos Arrimadas. La meva humil opinió és que no guanyarà ningú però tots hi perdrem, i tot perquè els que van davant tenen uns egos que no passen per la porta; els que van darrere els hi permeten a canvi de la cadireta i la pagueta i la resta o ens prenen per idiotes o senzillament en som.

Apa que d’aquí al 12 de maig se’ns farà llarg, molt llarg, almenys per a mi.