Opinió

Publicitat

Home, no diré jo que moltes criatures no haguessin de portar no només un arnès sinó fins i tot algunes un morrió perquè hi ha canalla que fan ben bé honor als sinònims de mocós o mocosa, caganers, cagons o petarrells, perquè mira que a mi m’agraden les criatures però n’hi cada una que no es pot aguantar

Aquests dies la Laura Escanes, la ex del Risto, ha generat una gran polèmica al fer una promoció parlant del poc temps que les criatures passen al carrer degut a les feines i horaris dels pares. En aquesta campanya també hi van participar Tania Llasera o la atleta Ana Peleteiro, i no cal dir que aquesta campanya on apareixia un suposat “passejador de nens” no va tardar a generar una gran controvèrsia i escandalitzar a gairebé tothom que el veia, perquè el passejador portava les criatures a passejar amb arnesos com si fossin mascotes. I oferien aquest servei de moment a Madrid, Barcelona i València. Tot molt real.

Home, no diré jo que moltes criatures no haguessin de portar no només un arnès sinó fins i tot algunes un morrió perquè hi ha canalla que fan ben bé honor als sinònims de mocós o mocosa, caganers, cagons o petarrells, perquè mira que a mi m’agraden les criatures però n’hi cada una que no es pot aguantar. De fet els pares ja solen ser força insuportables i carregosos.

Doncs la campanya en la que participava la Escanes es basava en el pretext de donar més temps a pares i mares per poder fer les tasques quotidianes o tenir més temps per a ells, i es va difondre ràpidament a causa de la gran quantitat d’insults que van rebre. De fet a la Escanes la ven deixar de seguir gairebé 400 “followers” en poca estona. Per això, poques hores després d’iniciar-se la campanya es va saber que es tractava d’un anunci publicitari, vaja que no era més que una campanya publicitària. Doncs el servei de passejadors de nens no era real, però el que sí sembla ser real és que al nostre país molts nens i nenes surten només una mitja de 35 minuts al carrer al dia, molts la meitat del temps que surten les nostres mascotes. I Multiópticas va creure que era una bona idea fer la comparança entre les criatures i les mascotes adduint que la falta d’activitat a l’aire lliure pot provocar miopia infantil, d’aquí que el suposat passejador portes la canalla com si fossin gossos.

I això un cop més em porta a preguntar-me: “en publicitat tot s’hi val?” La publicitat és un element essencial dins el món empresarial i té com a propòsit promoure serveis o productes, augmentar-ne la visibilitat d’un producte o d’una marca, generar simpaties i fidelitat  dels consumidors... Dit d’una altra manera, se suposa que els anuncis han de fer que una determinada marca sigui el focus d’atenció. Però, es fa sempre de manera correcte? Què passa quan una empresa, negoci o marca fan una campanya controvertida?

Ja al novembre del 2022, Balenciaga va llençar una campanya publicitària per Nadal on apareixien nens i nenes amb ossets de peluix amb arnesos i disfresses “bondage” (una mena de pràctica estètica-eròtica). La reacció a les xarxes va ser tan ràpida acusant la marca de fomentar la pedofília i l’abús infantil que la van haver de retirar en pocs dies. Tenim també el cas de “Nivea”, un clar exemple del que no s’ha de fer en màrqueting. Nivea va fer una campanya que deia: “El blanco es pureza” i va rebre una allau de crítiques per racisme i supremacia blanca, i també van haver de retirar la campanya, demanar disculpes i canviar d’estratègia fent èmfasi i afegint una secció sobre diversitat i inclusió com a valors fonamentals de l’empresa.

Ara s’acosta Setmana Santa, i molts anys per aquestes dates la Dirección General de Tráfico fa unes campanyes per sensibilitzar als conductors que hi ha hagut cops que esborronen cada vegada que veus l’anunci tant pel missatge com per la cruesa de les imatges. Doncs això, gaudiu de les vacances però vigileu, a veure si al menys aquestes imatges ens les estalviem.