Opinió

Shakira ha embogit

De debò no té ningú que l’estimi per poder-li dir que això que fa és patètic? Què fa pena? Que ha perdut tota la dignitat? Que li aconselli anar a un psicòleg? Que deixi de pensar en ella, o en fer mal a la seva exparella i qui l’envolta i pensi en els seus fills.

Shakira ha embogit. O potser no, i només és una oportunista que ha vist que vendre les misèries li omple les butxaques. Sigui com sigui, ha perdut el nord, ha creuat totes les línies vermelles i no té cap mena d’objecció a l’hora de posar lletra a les seves cançons; cançons sempre plenes abans d’indirectes i retrets i ara de dards emmetzinats directes a la jugular.

De debò no té ningú que l’estimi per poder-li dir que això que fa és patètic? Què fa pena? Que ha perdut tota la dignitat? Que li aconselli anar a un psicòleg? Que deixi de pensar en ella, o en fer mal a la seva exparella i qui l’envolta i pensi en els seus fills. Que han de pensar els seus fills quan canta i diu: “Dicen por ahí que no hay mal que cien años dure, però ahí anda mi ex suegro que no pisa sepultura”. Perquè això ja és desitjar la mort d’algú, i si aquest algú és l’avi dels teus fills... doncs unes visites al psicòleg potser li anirien bé. I repetint una vegada i una altra “el muy hijo de puta”.

Que aquesta és una altra. A veure, que ningú em malinterpreti, i no dic que estigui a favor de la censura, ans al contrari, llibertat d’expressió sempre, però home revisar una mica el contingut i lletres d’algunes cançons no estaria gens malament, perquè després et trobes criatures de 5 o 6 anys repetint a tota hora “el muy hijo de puta”,“a mi me gustan más grandes, que no me quepa en la boca”. A mi ja em perdonareu, però això no pot ser bo, perquè no saben ni entenen el que diuen i normalitzen un llenguatge gens apropiat a criatures d’aquesta edat.

A veure, no totes les lletres han de ser profundes o semblin escrites per en Bob Dylan, però home, un mínim, mínim de decència sí que caldria. Que es comença per normalitzar el llenguatge, i després es normalitza la vestimenta, que sovint és per veure-ho i començar a córrer, i s’acaba normalitzant conductes gens apropiades a segons quines edats.

Però tornant al Milan i el Sasha Piqué Mebarak, de debò que aquests nens, que a més tenen un coeficient intel·lectual superior al normal, quedaran traumatitzats per vida. Diuen que de l’amor a l’odi només hi ha un pas, però cal vigilar molt en fer aquest pas, i d’això en podria parlar per experiència pròpia. No és normal que ella pugui fer el que vulgui, exhibir-los com a monos de fira disfressats de Versace, fer un videoclip que sap tindrà milions de visualitzacions i els exposa contínuament, i munti un ciri perquè en Gerard va fer sortir el nen un moment a un Twicht de la Kings League. No és normal que “su papito” sigui el millor del món i que els avis paterns siguin una bruixa i un “hijo de puta”. Jo diria que això fins i tot és incitació a l’odi.

Partim de la base que les separacions mai són culpa només d’un, que el tant per cent de culpabilitat pot variar, és cert, i pot ser d’un 60/40 o fins i tot d’un 70/30 o d’un 80/20, però un tant per cent per petit que sigui, sempre hi és. No hi ha res pitjor que el despit que només genera odi i set de venjança. No sé per què s’escandalitza tant la Shakira perquè ara el Gerard suposadament l’ha canviat per una 12 anys més jove, quan ella va fer el mateix quan va substituir el de la Rua pel Gerard, justament també 12 anys més jove. El Gerard va sacrificar tota la seva joventut per una relació que cada cop el devia asfixiar més perquè conviure amb la diva i tota la seva família tampoc deu ser gens senzill. Perquè ara van sortint costats foscos de la Shakira que mai he dubtat que hi fossin. Quan un està tan divinitzat és fàcil perdre el control i el sentit de la realitat.

Shakira, fes-te un favor, i si no ho fas per tu, fes-ho pels teus fills, acaba ja amb aquest espectacle llastimós que estàs donant perquè si no, a part d’hisenda no en guanyaràs prou per pagar les teràpies de tots plegats.