Opinió

Testaments

La tecnologia avança a passos de gegant. Amb una quantitat de dades il·limitades, imatges i informació que hem anat guardant s’obre el dilema de què fer amb la nostra empremta digital un cop morim.

La mort, per més que moltes vegades sigui previsible i fins i tot esperada, quan arriba no deixa de sorprendre’ns. Parlar de la mort és un tema que sovint trasbalsa i incomoda molta gent, no diguem ja parlar de la pròpia mort. Però sense ser pessimistes, ans al contrari, amb optimisme, però amb una dosi de realitat, seria bo rebre educació per afrontar la mort, la pròpia i la dels altres, i aprendre a planificar què volem i que no quan morim o fins i tot abans.

Com que tot canvia i evoluciona, abans quan parlàvem de fer testament ens referíem al fet d’anar a cal notari a redactar les nostres últimes voluntats, i els més previsors feien un testament notarial per repartir els seus pocs o molts béns. No us penseu que el fet de fer testament sigui motiu per evitar batalles i discussions entre els hereus, però sempre facilita les coses per allò de respectar les últimes voluntats del testador.

Ara, però la cosa es va complicant, i a més del testament notarial per gestionar els nostres béns, és aconsellable fer un testament vital. Un testament vital, o també anomenat document de voluntats anticipades, és el document mitjançant el qual una persona major d’edat i amb plenes facultats mentals, de manera lliure i voluntària fa constar les instruccions sobre els tractaments, atencions mèdiques i les cures que desitja rebre o rebutjar quan es trobi en circumstàncies que per diversos motius no li permetin expressar la seva voluntat. Teòricament, només es pot rebre ajuda per morir per mitjà de l’eutanàsia si s’ha expressat amb claredat en aquest document que va dirigit als metges. Aquí també es pot designar una persona representant que actuï com a interlocutor o interlocutora amb els metges o equip sanitari. Aquest document es pot fer a través de notari o davant de tres testimonis i cal incorporar-lo a la història clínica del titular. Per tal de facilitar-ne l’accés als metges que l’han de tenir en compte, el DVA (document de voluntats anticipades) es pot inscriure al Registre de Voluntats Anticipades del Departament de Salut, en el cas de Catalunya.

Però ara, a més, s’obren altres possibilitats. La tecnologia avança a passos de gegant. Amb una quantitat de dades il·limitades, imatges i informació que hem anat guardant s’obre el dilema de què fer amb la nostra empremta digital un cop morim. A Espanya s’ha regulat per llei el dret del testament digital, que permet a l’interessat eliminar-ho, o conservar i mantenir els continguts digitals. De fet, sovint m’he preguntat què passa, quan un mor amb tot allò que té publicat a les diferents xarxes d’Internet, i la resposta és que d’entrada no passa res. Són dades que persistiran a les xarxes socials o plataformes fins que aquestes desapareguin. Per això, un testament digital facilita i estableix en certa manera les condicions d’herència d’aquest contingut, qui ho pot gestionar, de quina manera i fins quan, per exemple.

Un testament digital es pot incloure en el mateix moment de fer un testament normal, però resulta una mica complicat perquè s’han d’aportar les contrasenyes de tots els perfils que volem gestionar, i això és d’entrada força complicat, perquè pot ser que oblidis la contrasenya, que se’t bloquegi, que et caduqui... Al testament digital s’hi poden aportar comptes de correu, xarxes socials, subscripcions, bancs, carteres d’accions i criptomonedes, el contingut del núvol o les contrasenyes dels diferents dispositius. Què passa si no fem tot això? Doncs que els hereus podran reclamar a les diferents empreses d’Internet presentant un certificat de defunció, però això només els servirà per eliminar els continguts no per poder recuperar res.

Doncs apa, sense pessimisme, amb optimisme, però amb previsió, atureu-vos a pensar què voleu per a quan ja no pugueu decidir o ja no hi sigueu que ara podeu triar.