Opinió

TV brossa

A casa nostra passa si fa no fa el mateix, però a mi les coses de casa em saben més greu. Ara la “nostra” televisió pública també ha caigut en el parany de voler provocar la incitació, la morbositat, de voler manipular l’opinió pública

No sé si és cosa meva, o és que de veritat és la trista realitat, però cada dia més, totes les cadenes de televisió ofereixen més “telebasura”, televisió brossa. Agafa la cadena que vulguis, que llevat d’algun concurs, i encara no tots, la resta és infumable.  Els col·laboradors o tertulians, cada cop tenen un nivell més baix i sovint els programes són un autèntic guirigall on és pràcticament impossible entendre res i s’assembla al mercat de Calaf.

Amb els programes de ràdio passa si fa no fa el mateix també. Els matins de Catalunya Ràdio ja no són el que eren ni de bon tros, començant pel rigor, el tipus de notícies o la qualitat dels col·laboradors. Jo que el poso cada dia a les 7:00, puc dir que de 7 a 8 repeteixen mil vegades el mateix, que sovint no interessa ni una sola vegada, i que actualment hi ha unes quantes seccions que encara no entenc ara a què treuen cap. A més suposo que els guionistes deuen ser els mateixos perquè durant el dia i simultàniament amb TV3 donen exactament les mateixes notícies i redactades igual.

Mirant de documentar-me una mica per tal de poder fer un article amb un mínim de documentació més o menys escrupolosa, he mirat a la Viquipèdia, santa Viquipèdia, i deia més o menys que la televisió porqueria o teleporqueria, també és coneguda com a telebrossa, teleescombraries o telefem, i pels més cultes com a infratelevisió, cosa que no m’estranya en absolut. Doncs deia que aquests són termes que es fan servir per definir una manera de fer  televisió que té com a únic objectiu aconseguir el màxim d’audiència televisiva i augmentar la quota de pantalla per tal d’obtenir el màxim de beneficis econòmics, en detriment de la qualitat i de qualsevol funció, servei o benefici social.

I és ben cert, només en 5 minuts que et mantinguis en una cadena, llevat que facin una sèrie o pel·lícula, saps cap on tira. Antena 3 per exemple, escoltes uns moments en Pablo Motos o els seus col·laboradors i ja saps de quin color són. A part que sempre hi  veus les mateixes cares a tots els programes, siguin d’una cosa o una altra.

A casa nostra passa si fa no fa el mateix, però a mi les coses de casa em saben més greu. Ara la “nostra” televisió pública també ha caigut en el parany de voler provocar la incitació, la morbositat, de voler manipular l’opinió pública i té una tendència gens dissimulada a l’hora de difondre informacions o situacions d’una manera exagerada, impactant i capciosa. Ha fet seves les eines del sensacionalisme i l’escàndol i no té miraments per usar-les com a estratègies per atraure audiència. I tot i així, ja voldria veure com els va.

Em va decebre i molt l’anunciada gran gala dels 40 anys. Em va semblar totalment descafeïnada, mancada de gràcia, d’elegància i qualitat. Hi vaig trobar a faltar molts noms, molts, i de cop ja s’havia acabat. Ni una paraula de Mary Santpere, ni del Tricicle per dir-ne alguns. I el que deia abans, les mateixes cares a TV3 que a Catalunya Ràdio. Si almenys fossin bons... No m’estranya que la gent cada dia més només miri sèries i pel·lícules a les diferents plataformes, perquè ja us dic jo que costa trobar un programa bo de debò.