Text: Redacció / Foto: Justícia
Els vint soldats recuperats de Figuerola d’Orcau i Gavet de la Conca, al Pallars Jussà, descansen finalment en nínxols dels respectius cementiris municipals. Es tracta de 17 soldats de l’exèrcit rebel i 3 de l’exèrcit republicà, tots ells morts l’any 1938 durant els combats del front del Pallars.
Les restes es van recuperar el 2017 gràcies al Pla de fosses del Govern. Els esquelets es van traslladar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per fer-ne l’anàlisi antropològica i l’extracció d’ADN. Els soldats, però, no han pogut ser identificats.
Per tant, d’acord amb la Llei de fosses, “les restes de les persones que no siguin reclamades ni identificades han de ser inhumades en el cementiri corresponent al terme municipal en què es van trobar”.
Els 17 soldats recuperats a Figuerola d’Orcau han estat enterrats aquest dimarts al matí al cementiri d’aquesta vila. La cerimònia ha comptat amb la presència de la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, i de l’alcaldessa d’Isona i Conca Dellà, municipi del qual depèn Figuerola, Rosa Maria Amorós. L’acte també ha servit per lliurar a l’alcalde de Gavet de la Conca, Xavier Badia, les restes dels 3 soldats republicans trobats al seu municipi. L’enterrament, en aquest cas, es farà en els pròxims dies.
Figuerola d’Orcau
Els arqueòlegs van trobar els 17 soldats franquistes a la fossa que hi havia a l’exterior del cementiri de Figuerola d’Orcau. Són soldats d’entre 18 i 40 anys que devien formar part de les divisions 63, 150 i 152 de l’exèrcit rebel. Haurien mort entre l’abril i el maig de 1938, durant l’avanç franquista per la comarca.
Els cossos van ser enterrats de forma ordenada, col·locats l’un al costat de l’altre. La fossa va estar senyalitzada durant els anys quaranta amb una xarxa de filferro i la presència de creus. A la dècada següent, el camp ja estava llaurat.
Gavet de la Conca
La intervenció a Gavet de la Conca es va fer al turó del Cinglo Alt, una posició defensiva republicana durant la Guerra Civil. Els arqueòlegs hi van trobar restes de 3 soldats de la 26a Divisió de l’exèrcit republicà. Els ossos no estaven enterrats, sinó que van ser localitzats a la superfície. Els tres homes haurien mort al desembre de 1938, durant l’ocupació franquista del turó després de tres dies de combats.
Pla de fosses
El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, és el responsable de coordinar el Pla de fosses, el programa del Govern que des del 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses, així com els treballs per identificar-ne les víctimes, que inclouen l’extracció d’ADN de les restes exhumades.
En dos anys de funcionament, el Pla ha facilitat l’obertura d’una vintena de fosses i la recuperació de 290 cossos. Des de la Transició fins a l’inici del Pla, només s’havien obert a Catalunya 28 fosses i s’havien recuperat 58 cossos.
El Programa d’identificació genètica ha identificat cinc víctimes
El Programa d’identificació genètica, que complementa el Pla de fosses, disposa d’una base de dades on hi ha els perfils genètics de les restes localitzades en fosses i els perfils genètics de familiars de víctimes de la Guerra. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada.
El sistema ja ha permès identificar cinc persones recuperades de fosses de la Guerra Civil i el franquisme: Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Vallès, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, de la fossa del Soleràs.
2.000 mostres d’ADN de familiars de víctimes
Les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura que vulguin fer-se la prova d’ADN s’han d’inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron es fa càrrec de l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després incorpora els resultats a la base de dades per creuar-los amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. El Cens de persones desaparegudes té gairebé 6.000 casos inscrits. D’aquests, uns 2.000 han donat una mostra genètica. La donació de mostres d’ADN és gratuïta i és clau per poder identificar les restes de fosses comunes.
