Anna Giribet, directora artística de FiraTàrrega

“Volem que les companyies tinguin les millors condicions de creació”

Text: Laia Pedrós / Foto: Laia Pedrós

Anna Giribet és la primera dona que ocupa el càrrec ddirectora artística de FiraTàrrega. Giribet sestrena aquest 2019, tot que ja és una vella coneguda del certamen, ja que en eldarrers anys havia acompanyat Jordi Duran com tècnica de programació. Parlem amb ella perquè ens expliqui les principals novetats del certamen, que se celebrarà del 5 al 8 de setembre.

Es va incorporar en el càrrec a principis d’any. Quina valoració en fa?

És molt positiva, realment l’equip de FiraTàrrega està consolidat i està molt acostumat a superar etapes. Tot i això, és cert que els tres primers mesos vam tenir reunions molt llargues i extenses, i necessàries a la vegada, per posar projectes en comú i definir l’estratègia de la nova fira. Un dels nostres objectius és canviar els tempos per treballar a més llarg termini, com a primer pas en aquest sentit hem avançat el termini de recepció de propostes per participar en el programa Suport a la Creació.  

Si li sembla, entrem en detall a FiraTàrrega 2019. Quants espectacles hi trobarem?

Hem programat un total de 42 espectacles dels quals 20 són estrenes. 

Quines disciplines han prioritzat?

La disciplina més destacada, com és habitual i ha de ser a Tàrrega, és el teatre, si bé també hi haurà circ, dansa i arts visuals, en aquest ordre. 

Quin és l’eix temàtic d’aquesta edició?

FiraTàrrega girarà en els pròxims cinc anys sobre quatre grans eixos temàtics, que són el Territori, la Identitat, el Compromís i la Reflexió. Territori, no només pensant en les companyies de Lleida, sinó també en el fet d’anar a buscar aquells projectes singulars que esdevenen globals; Identitat, amb la idea d’apostar per projectes on tothom pugui tenir veu i es pugui explicar; Compromís, pensant en igualtat, paritat, minories silenciades, llibertat d’expressió..., i Reflexió, perquè és interessant tot allò relacionat amb la formació de les arts de carrer i de reflexionar sobre si les pensem prou o com les podem estudiar. De fet, l’acció inaugural d’aquest 2019 està relacionada amb l’eix temàtic de la Reflexió.  

Podria detallar com serà l’acció inaugural?

Serà una conversa a l’espai públic sobre els usos d’aquest, tant artístics com socials, entre el filòsof Xavier Antich i la coreògrafa i actual directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit, moderada per Judit Carrera, directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Tindrà lloc a la plaça Major perquè és l’espai de debat de Tàrrega, l’àgora de la ciutat. L’objectiu d’aquesta acció inaugural és provocar un debat sobre l’espai públic. La conversa tindrà una durada aproximada d’uns 50 minuts, serà interpretada amb llenguatge de signes i hi haurà subtítols en anglès. 

Seguidament començarà l’acció artística, a càrrec de la companyia Delrevés Dansa Vertical, que oferirà Finale, una peça de 18 minuts de dansa vertical. Dues ballarines amb tutú interpretaran a la façana de l’església fragments molt populars de la música clàssica com El llac dels cignes o El trencanous, músiques que penso que el públic reconeixerà i s’hi sentirà identificat. 

Per què dansa vertical?

Perquè és una disciplina 100% de carrer, només es pot fer a l’espai públic.

Creu que aquesta inauguració és la que espera la ciutadania?

Crec que si ho expliques, s’entén, l’altra cosa és que el tema del debat interessi més o menys. D’inauguracions se n’han fet de moltes maneres i totes tenen els seus pros i contres. No passarà res perquè hi haurà altres propostes, de fet després de la conversa i l’acció de 18 minuts de dansa vertical, al Parc de Sant Eloi tindrem un espectacle de mitjà-gran format de Toti Toronell, Dioptries. Al contrari, penso que amb aquesta conversa incloíem gent que abans excloíem. Fem una fira d’arts de carrer a l’espai públic i crec que és interessant que tota la ciutadania pugui compartir aquest coneixement, que a vegades només parlem i debatem nosaltres perquè som els únics que hi tenim accés, ja sigui en jornades o actes tancats al públic en general. 

Segueix el programa de Suport a la Creació però ho fa amb novetats. Quines són?

Donar continuïtat al programa de Suport a la Creació era un dels requisits que exigia el procés de selecció de la direcció artístia, ja que permet que entre els mesos de març i de setembre a Tàrrega hi passin coses i la fira comença fer xup-xup, diria que és com una contraprestació a la ciutat i a la seva gent. Les principals novetats són que hem millorat el pressupost i hem buscar sinergies amb altres teatres i festivals per poder garantir el màxim acompanyament a les companyies. En aquest sentit, hem començat a teixir complicitats i la voluntat és que aquestes creixin i es consolidin en el futur. Entre alguns dels agents implicats en aquesta edició hi ha Graner, Roca Umbert, Teatre de l’Escorxador de Lleida, Teatre Foment de Juneda, L’Estruch de l’Ajuntament de Sabadell, Festival Escena Poblenou, Festival Trapezi... L’objectiu final és que les companyies tinguin les millors condicions de creació. A més, hem establert diferents tipologies de projectes, en funció del grau d’acompanyament que necessiten les companyies, ja que no és el mateix una companyia que s’estrena que una companyia amb una llarga trajectòria. Aquests són: Planter, Marges, Brot, Migracions i Guaret, tots ells noms que fan territori. A més, volem reforçar els vincles entre la ciutat de Tàrrega i els seus pobles agregats, per això cada any prepararem i oferirem un espectacle del Suport a la Creació en un dels pobles de la perifèria de Tàrrega, enguany hem seleccionat La Figuerosa on es podrà veure La llista de Quim Bigas. 

En clau lleidatana, què trobarem a FiraTàrrega?

Hi participaran un total de 9 companyies, de les quals 5 formen part del programa Suport a la Creació. Són Foradelugar amb Half, Holoqué amb La caixeta, Júlia Farrero amb Teia, Rauxa amb La crisi de la imaginació, Sound de Secà amb Possê, Glòria Ribera amb Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria, La Baldufa amb Bye, bye, confetti, Toc de fusta amb la instal·lació L’Atelier i la batucada targarina de Batbatuka. 

 

Enguany fan una aposta especial per al públic adolescent/jove? Cal recordar que les últimes dades situen la mitjana d’edat del públic de FiraTàrrega als 33 anys. 

Des de FiraTàrrega ja fa temps que treballem amb aquest tipus de públic, no és cap novetat. Amb el Jordi Duran vam impulsar l’Urban Nation a la plaça de les Nacions, amb espectacles dedicats a la dansa urbana. Tot i això, sí que hem de destacar que enguany, quan fèiem la selecció d’espectacles, ens vam adonar que rebíem diferents propostes, de diferents disciplines, que interpel·laven el públic jove, per tant no és només una aposta de FiraTàrrega sinó que també ho és de les companyies. Entre alguns dels espectacles que veurem hi ha Livalone de la Fundación Agrupación Colectiva amb Fran Cuéllar, que explica en primera persona els problemes que es troba dia a dia un jove per aconseguir viure sol a Barcelona, o La festa de Mambo Project, que en un primer moment et trasllada a l’interior del Big Ben o del Musicland amb un ambient de festa. Són llenguatges i temes que interpel·len directament a la gent jove, motiu pel qual els animo a anar a veure aquestes propostes, ja que descobriran que existeix un altre tipus de teatre o d’arts escèniques que segurament sí que els interessa. 

La Llotja també es renovarà. Com?

FiraTàrrega és un mercat internacional de les arts escèniques i la Llotja és l’espai on els professionals que venen a comprar i vendre espectacles, es troben. Coincidint amb un canvi de projecte i de direcció, creiem que era un bon moment per fer-li un rentat de cara i per reivindicar la peça del mercat perquè en el fons el nostre objectiu és que vinguin els artistes, venguin bolos i puguin viure d’això. Aquest canvi es reflectirà bàsicament a l’espai interior de la Llotja que es convertirà en un petit auditori el qual s’omplirà de contingut amb presentacions de pitchings. 

Què són els ‘pitchings’?

Es tracta de companyies que no actuen però que expliquen els seus projectes. Hi ha dues línies: les companyies que ja tenen el projecte acabat i que amb la seva explicació volen captar professionals perquè els hi comprin bolos i altres companyies que presenten projectes que s’estan creant pels quals necessiten còmplices, coproductors... per acabar de fer la peça. Des de FiraTàrrega hem volgut establir noves complicitats amb les associacions i comunitats autònomes amb les quals ja treballem habitualment i els hem ofert aquest espai perquè les companyies de les entitats i comunitats puguin presentar projectes per tal de provocar interessos. Els projectes estaran dividits segons el mercat d’interès: català, nacional i internacional.