Budó destaca l'aranès com l'instrument canalitzador "de la voluntat d'ésser poble"

La consellera Budó amb el Conselh Generau d'Aran.
photo_camera La consellera Budó amb el Conselh Generau d'Aran.

Govern

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha presidit la celebració de la Hesta Aran, la festa nacional de l’Aran, juntament amb el secretari d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Ara, Miquel Àngel Escobar; el secretari general de l’Esport i l’Activitat Física, Gerard Figueras; la directora general de l’Administració Local, Rosa Vestit, i el Síndic Carles Barrera, a qui ha agraït i ha reconegut “la gran feina durant dues dècades al capdavant del Conselh d’Aran”. Tot seguit, Budó ha donat la benvinguda al nou Síndic, Paco Boya.

Budó ha assegurat que l’Hèsta d’Aran és “un símbol” de la identitat aranesa perquè se celebra la restitució del Conselh Generau d’Aran i la recuperació de l’autogovern amb la celebració de les primeres eleccions, l’any 1991. “Vau recuperar la vostra identitat i heu lluitat de manera exemplar per preservar i recuperar el vostre patrimoni cultural i històric i la vostra llengua, l’aranès”, ha recordat la consellera.

En aquest sentit, Budó ha insistit que “l’aranès ha estat l’instrument que ha canalitzat la vostra voluntat d’ésser com a poble. I és que la cultura i la llengua esdevenen eines de defensa davant la intimidació i els atacs. A Catalunya ho sabem prou bé, especialment, en aquests temps convulsos que vivim”. Per això, “l’Aran constitueix dins de Catalunya una realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada, fonamentada en el fet que la comunitat aranesa disposa d’una llengua i d’una cultura pròpies, comunes i compartides amb la resta d’Occitània i, alhora, d’una antiga tradició d’autogovern fermament defensada pels aranesos al llarg del temps”.

La consellera de la Presidència ha assegurat que el Govern de la Generalitat “som especialment sensibles a aquesta realitat nacional. Sempre hem entès la plurinacionalitat com una riquesa i no pas un problema, i per això volem enfortir els llaços entre el poble aranès i el poble català”. Per això, una de les primeres accions que es va fer aquesta legislatura va ser donar compliment “a una demanda històrica del territori, incloent les relacions amb l’Aran dins les competències del Departament de la Presidència, que presideixo”. També s’han fet passos “decisius” en el marc de la comissió bilateral Generalitat-Aran, “arribant a acords importantíssims per al vostre territori”, com l’acord en matèria de finançament. Meritxell Budó ha explicat que la Subcomissió de finançament de l’Aran “ja treballa en un nou model que permeti al territori disposar d’una autonomia de gestió per al seu desenvolupament. És un acord de cinc anys que donarà estabilitat al Conselh i també permetrà a la Generalitat de Catalunya una major planificació de la despesa”. Aquest model preveu que, l’any 2023, la xifra de finançament estigui al voltant dels 29 milions d’euros.

D’altra banda, en l’àmbit de l’autogovern, Budó ha explicat que “s’han formalitzat dos traspassos de competències: el de la gestió dels espais naturals protegits de l’Aran i el de l’heliport de la boca sud del Túnel de Vielha”. I, també, ha enumerat els plans previstos com: fomentar l’ús de les biblioteques públiques i impulsar un Pla d’actuació per fomentar la llengua, tradicions i cultura occitanes-araneses a través de l’Institut Obert de Catalunya; modificar la Llei de l’Esport per crear i reconèixer les federacions esportives araneses; destinar més de 452.000 euros en la futura residència de gent gran i centre de dia de Les; signar un conveni amb el Conselh i la Universitat de Lleida per incloure l’opció de l’aranès en els enunciats de l’examen d’Història de les PAU; fer arribat la fibra òptica de la Generalitat a la Val d’Aran l’any vinent o el nou model de gestió integral de l’emergència de la Val d’Aran, que desenvoluparà el Conselh.

Tots aquests avançaments, per a la consellera Budó són “un exemple de com s’està desplegament de la Llei del règim especial d’Aran”. I s’ha mostrat optimista a l’afirmar que “aquesta legislatura marcarà una fita històrica pel que fa al reconeixement de la singularitat aranesa en el conjunt de la societat catalana”, ha conclòs en l’acte de celebració de la Hèsta d’Aran.